Professor a l’École des Langues Orientales (1911-50), a l’École Pratique des Hautes Études (des del 1919) i a l’Institut d’Ethnologie (1926-59), s’especialitzà en temes de lingüística general, etnografia i sociologia lingüística. Aplicà a la lingüística mètodes estadístics i matemàtics i estudià, a partir de la seva concepció marxista, el nexe que hi ha entre el llenguatge i l’estructura social. De les seves obres cal destacar: la direcció de Les langues du monde (1924), amb A.Meillet, Linguistique et matérialisme dialectique (1948), Histoire d’une langue: le français (1950), Pour une sociologie du langage (1956), Linguistique moderne et idéalisme (1958), etc.