De formació neokantiana, evolucionà cap a una posició pròxima al hegelianisme. S'interessà per la relació entre la lògica i els valors i pel problema de la significació de la cultura actual. Obres importants seves són Die Philosophie im Zeitalter des Spezialismus (‘La filosofia a l’època de l’especialització’, 1925) i Wertwissenschaft (‘Ciència del valor’, 1932-33).