Fill d’un ric comerciant de Reims, degué la seva ràpida carrera a Mazzarino, el qual, havent-li confiat l’administració de la seva fortuna personal (1651), el recomanà, en morir, a Lluís XIV. Després d’haver provocat la caiguda del superintendent Fouguet, que ell acusà de malversació de fons, fou nomenat intendent d’hisenda (1661) i esdevingué poc temps després controlador general (1665), secretari d’estat de la casa del rei (1668) i de la marina (1669). En vuit anys acumulà a les seves mans tota l’administració central de França, la reorganitzà en un sentit unitari, n'eliminà els abusos i fou l’iniciador d’una veritable política econòmica a França. Preocupat per garantir l’equilibri econòmic, afavorí el naixement i desenvolupament de la indústria: prohibí la importació d’alguns articles i l’exportació de matèries primeres, facilità les comunicacions internes, abolí peatges, construí carreteres i canals, creà una marina mercant i promogué l’explotació colonial francesa. Aquest sistema proteccionista (colbertisme) tingué més àmplies i beneficioses repercussions. Políticament, seguí també un criteri centralitzador: substituí els antics governadors provincials, que tenien prerrogatives com a nobles, per funcionaris addictes, dependents sempre de la seva autoritat. El parlament fou sistemàticament reduït, i la capital, defensada per la policia. La seva severitat l’enemistà amb el poble, que arribà a aixecar-se en contra d’ell, i amb el mateix rei, l’excessiva prodigalitat del qual censurava i amb el qual no compartia la política d’expansió militar.