Ornette Coleman

(Fort Worth, Texas, 19 de març de 1930 — Nova York, 11 de juny de 2015)

Ornette Coleman

© Geert Vandepoele

Nom amb el qual és conegut el saxofonista de jazz nord-americà Randolph Denard Ornette Coleman.

Començà a tocar el saxòfon alt a catorze anys, i rebé nocions de música i de jazz durant l’educació secundària, però la seva formació fou bàsicament autodidàctica. Adoptà el saxòfon contralt com a instrument principal i del 1949 al 1953 tocà en bandes de rhythm-and-blues i d’altres gèneres. El 1953 anà a Los Angeles i, a partir del 1959, s’establí definitivament a Nova York, on les seves idees revolucionàries causaren sensació i controvèrsia. Innovador i experimentador constant, desenvolupà una forma d’improvisació basada en la melodia i no en les pautes harmòniques típiques del jazz. Qüestionà també les idees de tonalitat de la tradició occidental i donà una gran importància a la improvisació, de manera que en les seves obres el desenvolupament de la peça té lloc en línies paral·leles més que no pas a partir de l’uníson pròpiament dit.

Compositor prolífic, interpretà gairebé exclusivament obres del propi repertori, i amb músics afins que més tard esdevindrien primeres figures del jazz, com el trompeta Don Cherry, el contrabaix Charlie Haden i els bateries Ed Blackwell i Billy Higgins, enregistrà diversos discs (Something Else, 1958; The Shape of Jazz to Come, 1959; Free Jazz, 1960) en formacions de vegades insòlites i gairebé sempre sense piano. Aquests àlbums foren determinants en el naixement del free-jazz —el disc titulat precisament Free Jazz, que conté trenta-set minuts d’improvisació col·lectiva per a doble quartet, és el més representatiu d’aquesta tendència—. Posteriorment, utilitzà també el violí i la trompeta de manera igualment heterodoxa.

D’altra banda, John Lewis i Gunther Schuller, compositors implicats en el moviment third stream, s’interessaren per Coleman, que enregistrà Abstraction (1960), composició de Schuller per a grup de cambra.

A partir dels anys setanta es decantà per la composició. El 1965 publicà Forms and Sounds for Wind Quintet, obra enregistrada el mateix any pel Virtuoso Ensemble de Londres; el 1972 Skies of America, una suite de vint-i-un moviments per a orquestra simfònica en la qual aplicava les seves idees, i el 1977 Dancing in Your Head, amb fortes influències de la música ètnica i del rock.

El 1975 formà el grup Prime Time, una banda elèctrica que combinava elements del jazz-rock, música del Marroc i free-jazz , que esdevingué el vehicle principal de la seva música i que, amb components diversos, continuà funcionant durant els anys vuitanta. En aquesta època, el saxofonista formulà la teoria que ell anomenà harmolòdica. Cercà sovint la col·laboració de músics de procedència i estils molt diversos i fou reconegut amb diverses distincions. El 2007 obtingué el premi Pulitzer pel disc Sound Grammar.