Situació i presentació
El terme municipal de Colera, de 24,35 km2, és a la costa septentrional de la comarca, a l’extrem de llevant de la serra de l’Albera, on aquesta serralada pirinenca pren contacte amb la mar. Comprèn els vessants orientals de la serra de la Balmeta, que fa de límit, per l’W, amb el terme de Llançà i el de Rabós. Els punts més alts són el puig d’Esquers (606 m), al SW, i el puig de les Barbes del Boc (742 m), al NW. Aquest darrer cim és ja a la frontera que separa l’Empordà del Rosselló.
El municipi es comunica per la carretera N-260 de Figueres a Portbou, que segueix de prop la costa, i per la línia del ferrocarril de Barcelona a Portbou, que gràcies a un notable pont de ferro, construït a la fi del segle XIX, salva la vall on s’assenta el poble. El municipi limita al N amb els termes de Portbou i Banyuls de la Marenda, aquest darrer al Rosselló, amb Rabós a ponent i Llançà a l’W i al S.
La costa és força accidentada, i s’estén de N a S des de la punta de la Mercè fins al Cap Ras. En aquest tram litoral es formen dues fondes badies, separades per la punta dels Canons, el port de Colera i la badia de Cap Ras, al fons de la qual hi ha la cala de Garbet. A la badia de Colera desemboca la riera de Molinars, que neix a migdia del puig de les Barbes del Boc i ha format la vall del mateix nom, a la capçalera de la qual hi ha el petit poble de Molinar. Al N d’aquesta badia, a 1 km escàs del poble, hi ha la urbanització de la Rovellada. La riera de Garbet és una minsa torrentera que desguassa a la platja anomenada també de Garbet, on ha nascut un barri d’estiueig que n’ha pres el nom.
La població i l’economia
El cens demogràfic de Colera s’enregistrà fins el 1934 conjuntament amb el de Portbou, terme amb el qual formava un sol municipi. La menor incidència del turisme motivà alts i baixos al llarg de la segona meitat del segle XX (391 h el 1960, 506 h el 1970 i 422 h el 1996), i un augment decidit a principis del segle XXI (441 h el 2001 i 606 h el 2005). Al final del segle XX el poble de Molinars estava despoblat, igual que moltes de les masies escampades pel terme, mentre que la població es concentra a la costa.
Una gran part del sector muntanyós que forma el terme és erm. Aquests terrenys s’abandonaren a la fi del segle XIX quan la plaga de la fil·loxera destruí les vinyes, que en molts llocs s’enfilaven fins a les carenes en terrasses i feixes aguantades per parets seques. Però avui la vinya ocupa encara la major part de la terra conreada de la vall i l’inici del rost de la muntanya, i és una de les activitats econòmiques bàsiques (té molt de renom el raïm de Colera, de taula). La pesca, en canvi, és en franca regressió davant el turisme. El mercat setmanal té lloc el dilluns.
La capacitat turística del terme no és gaire gran; tanmateix, hom troba diversos hoteles i càmpings. Al sector litoral es formà un barri turístic, amb un club nàutic i un petit embarcador. Té més tradició residencial el nucli de Garbet, on hi ha un baixador de la línia del ferrocarril. Al litoral també han sorgit altres urbanitzacions, com Sant Miquel de Colera i la Rovellada.
El poble de Colera
El poble de Colera es troba a 10 m d’altitud, prop de la mar, a l’esquerra de la riera de Molinars. L’emplaçament actual és recent, com en altres llocs de la costa: no fou fins a la desaparició de la pirateria, a mitjan segle XVIII, que els pobladors esparsos de la muntanya s’anaren desplaçant vers la costa, però encara procuraren de no ser vistos des de la mar (de fet, el poble és “amagat” per un petit pujol). El lloc experimentà un cert increment amb la construcció del ferrocarril. Molt damnificat durant la guerra civil de 1936-39 (el gran pont de ferro era un objectiu dels bombardeigs), moltes cases foren reconstruïdes a la postguerra, com també la nova església parroquial de Sant Miquel, edifici molt senzill d’una nau amb capelles laterals i absis semicircular.
La festa major del poble té lloc per la diada de Sant Miquel, el 29 de setembre. La festa petita és el diumenge pròxim al 8 de maig.
Altres indrets del terme
L’antiga església parroquial de Sant Miquel de Colera és en un replà al vessant oriental de la serra de la Balmeta, prop de la carena, uns 4 km a ponent del poble. Pels volts de la primera quinzena de maig es fa la festa de l’Ermita.
És una església romànica dels segles XII i XIII, d’una nau i absis semicircular. La portalada té quatre arcs de mig punt en degradació (en resta la llinda, però el timpà ha desaparegut). El campanar és de cadireta. És un exemplar notable per la unitat d. Prop seu hi havia unes ruïnes amb opus spicatum que podrien pertànyer a una església anterior a la romànica, destruïdes en efectuar una replantació de pins.
El poble de Molinars era format per sis masies, avui deshabitades, uns 3 km a ponent de Colera, vora la riera homònima. Alguns dels masos conserven elements dels molins que li donaren nom. A migdia hi ha les restes de l’anomenat castell de Molinars.
A la zona del puig d’Esquers hi ha tres cistes megalítiques, dites el dolmen del Puig d’Esquers I i II —aquestes dues malmenades en obrir un camí forestal—, i el dolmen del pla dels Capellans.
La història
El topònim, que apareix esmentat el 935 en l’acta de consagració del monestir de Sant Quirc de Colera (“colum de Collaria ... vallem quam vocant Colera...”), prové probablement del llatí collis (“coll o turó”), cosa que s’avé amb la topografia del lloc (encara s’anomena coll de Colera el pas a llevant del puig d’Esquers, prop del mas Patiràs), que mena al coll de Taravaus i a Banyuls. L’església de Sant Miquel de Colera figura des del 1219 com a possessió del monestir de Sant Quirc i consta com a parròquia als segles XIII i XIV. Portbou formà part del terme de Colera fins a la fi del segle XIX, moment en què, per la importància que adquirí a causa de l’estació ferroviària internacional i la duana, arrabassà la capitalitat a Colera. El 1934 Colera se segregà de Portbou i assolí la independència municipal.