i Gaspard de Coligny | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Gaspard de Coligny

història hist i ciències polítiques polít
Polític i almirall francès.
Châtillon-sur-Loing, 16 de febrer de 1519 — París, 24 d’agost de 1572

Educat dins la religió catòlica, fruí del favor de la cort; fou nomenat per Enric II coronel-general d’infanteria (1547), almirall (1552) i governador de Picardia (1555). A la mort d’Enric II es convertí al protestantisme (~1558) i esdevingué, amb Condé, el cap dels hugonots. D’acord amb el rei Carles IX, del qual era conseller, preparà l’ofensiva francesa a Flandes i concertà la unió d’Enric de Borbó (futur Enric IV) amb Margarida de Valois. Sofrí un atemptat, quan sortia del Louvre, que no tingué conseqüències (22 d’agost de 1572), però dos dies més tard esdevingué una de les víctimes de la matança de protestants de la Nit de Sant Bartomeu.

Llegir més...