i Antonio Colinas | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antonio Colinas

poètica poètica
Poeta castellà.
Lleó, 30 de gener de 1946

La seva obra ha passat de reflectir els corrents literaris imperants (esteticisme, culturalisme, etc) a ésser una obra més personal i profunda conceptualment. Ha publicat: Poemas de la tierra y de la sangre (1969), Preludios a una noche total (1969), Truenos y flautas en un templo (1972), Sepulcro en Tarquinia (1975), Astrolabio (1979), En lo oscuro (1981), Noche más allá de la noche (1982), Poesía (1967-1981) (1982, Premio Nacional de Poesía), antologia de catorze anys de la seva poesia, Libro de la mansedumbre (1997), Córdoba adolescente (1997), etc. El 1999 aplegà tota la seva poesia en el volum Río de sombra. Treinta años de poesía 1967-1997 , i continuà la seva trajectòria lírica a Tiempo y abismo (2002). En el camp de la narrativa ha publicat Un año en el sur (1985), Larga carta a Francesca (1986) i Huellas (2003) i, en el camp de l’assaig, Hacia el infinito naufragio. Una biografía de Giacomo Leopardi (1988), Tratado de armonía (1991), Nuevo tratado de armonía (1999) i El crujido de la luz (2000)..

Llegir més...