Es formà al costat de Xavier Miserachs i Oriol Maspons, i començà a exercir professionalment l’any 1963. Inicialment manifestà un gran interès per la fotografia de dansa —gairebé sempre el flamenc— i amb posterioritat conreà també el retrat i el reportatge. Col·laborà assíduament en diversos mitjans de comunicació. Feu nombroses exposicions i il·lustrà llibres, com ara Luces y sombras del flamenco (1973), Guia secreta de Barcelona (1974), Els cementiris de Barcelona (1982) o L’eixample de Barcelona (1982) en col·laboració amb Pilar Aymerich, amb qui també publicà Amigos (1992). Amb els també fotògrafs Oriol Maspons i Xavier Miserachs publicà Els barcelonins (1988), Portuàrium (1998) i La gauche divine (2000). Altres llibres destacables són Crònica apassionada de la Nova Cançó (1996), Carmen Amaya 1963 (1999), Castelldefels tot l’any (2002), Els interiors d’ilia de l’Eixample (2003), Piel de toro (2006) i Memòries de Barcelona (2008).
Rebé la Medalla al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona (1998), la Creu Sant Jordi (2004) i el Premi Internacional Terenci Moix en l’especialitat de fotografia (2011). L’any 2014 renuncià al Premio Nacional de fotografia.