Estudià lletres i dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1846. Fou catedràtic de retòrica i poètica a l’Institut de Madrid (1849) i al de Barcelona (1861), del qual fou director el 1871. Amb el pseudònim Garibay col·laborà a les revistes barcelonines El Genio i El Ángel Exterminador i al Diario de Barcelona des del 1854. Amic de Joan Mañé i Flaquer, de Manuel Duran i Bas i d’Estanislau Reynals i Rabassa, fou considerat un dels portaveus de l’escola conservadora catalana. Fou un dels fundadors del Casino Barcelonès el 1849, i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1862).
Publicà estudis sobre literatura castellana (Elementos de literatura, 1856; Compendio de retórica y poética, 1862, sovint reimpresos; Diálogos literarios, 1866; Modelos de poesía castellana, 1871; Los refranes del Quijote (1874) i provençal (La sátira provenzal, 1861) i poesies, algunes en català, com Les fires de Sant Tomàs (1875). Amb el pseudònim de Ciudadano Sansón Carrasco publicà El Anacreonte Hispano-Revolucionario (1872).