i Josep Coll i Vehí | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Coll i Vehí

Josep Coll i Vehí
© Fototeca.cat
literatura lit
Escriptor i crític.
Torrent, Baix Empordà, 1823 — Girona, Gironès, 1876

Estudià lletres i dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1846. Fou catedràtic de retòrica i poètica a l’institut de Madrid (1849) i al de Barcelona (1861), del qual fou director el 1871. Amb el pseudònim Garibay col·laborà a les revistes barcelonines “El Genio” i “El Ángel Exterminador” i al “Diario de Barcelona” des del 1854. Amic de Joan Mañé i Flaquer, de Manuel Duran i Bas i d’Estanislau Reynals i Rabassa, fou considerat un dels portaveus de l’escola conservadora catalana. Fou un dels fundadors del Casino Barcelonès el 1849, i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1862). Publicà estudis sobre literatura castellana ( Elementos de literatura , 1856; Compendio de retórica y poética , 1862, sovint reimpresos; Diálogos literarios , 1866; Modelos de poesía castellana , 1871; Los refranes del Quijote (1874) i provençal ( La sátira provenzal , 1861) i poesies, algunes en català, com Les fires de Sant Tomàs (1875). Amb el pseudònim de Ciudadano Sansón Carrasco publicà El Anacreonte Hispano-Revolucionario (1872).

Col·laboració: 
JMA
Llegir més...