i Col·legi d’Advocats de Barcelona | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Col·legi d’Advocats de Barcelona

Sumari de l’article

Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, Sigla d’ICAB
Biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona
© ECSA
dret dr
Corporació professional a la qual han de pertànyer els llicenciats en dret per a exercir a la ciutat de Barcelona i a d’altres municipis propers, instituïda per una cèdula reial el 1833.

Des del 1921 té la seu al Palau Casades, al carrer de Mallorca de Barcelona. Des del 1895, conjuntament amb l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, instal·lada al mateix edifici, publica la Revista Jurídica de Catalunya i, des del 1983, El món jurídic. A part les activitats professionals, com l’Escola de Pràctica Jurídica, té una Comissió de Cultura, que programa actes d’interès públic. El càrrec de degà, de lliure elecció com tots els de la junta de govern, ha adquirit un prestigi ciutadà. A mitjan segona dècada del segle XXI hi eren inscrits més de 24.000 advocats. Les seves funcions són la regulació dels serveis de torn d’ofici i d’assistència al detingut, el control del compliment de les normes deontològiques per part dels advocats i l’ordenament de l’activitat professional d’advocat. Defensa, així mateix, els interessos dels col·legiats i de la seva professió, i posa a la seva disposició un ventall de serveis de formació. La biblioteca reuneix una de les col·leccions privades de tema jurídic més importants d’Europa, amb més de 350.000 volums. En altres àmbits, fou la institució d’on sorgí la iniciativa de celebrar el Congrés de Cultura Catalana, al qual donà suport, com també ho feu posteriorment amb la Fundació Congrés de Cultura Catalana, dels òrgans de govern de la qual forma part.

Degans del Col·legi d’Advocats de Barcelona

Miquel Llobet 1833
Salvador Gibert i Gibert 1834-1835
Ramon Mirambell 1836
Joan Maria de Montserrat i Farret 1837-1839
Francesc de Paula Colom 1840-1842
Joaquim Ruyra i Lacreu 1843-1845
Josep Ventosa i Palaudàrias 1846-1850
Pau Puig i Llozer 1851-1853
Antoni Font i del Sol 1854
Pau Pui i Llozer 1855
Pere Nolasc Vives i Cebrià 1856-1859
Vicenç de Paula Rius i Roca 1860-1863
Manuel Josep de Torres 1864-1873
Melcior de Ferrer i de Bruguera 1873
Ildefons Par i Pérez 1877-1878
Melcior de Ferrer i de Bruguera 1878-1879
Francesc Barret i Druet 1879-1885 
Manuel Duran i Bas  1885-1891 
Maurici Serrahima i Palà  1891-1895 
Josep Vilaseca i Mogas  1895-1899 
Joaquim Almeda i Roig  1899-1903 
Joan J. Permanyer i Ayats  1903-1911 
Guillem Maria de Brocà i de Montagut  1911-1915 
Josep Vilaseca i Magarre  1915-1919 
Joan Maluquer i Viladot  1919-1922 
Amadeu Hurtado i Miró  1922-1924 
Ramon d’Abadal i Calderó  1924-1926 
Joaquim Dualde i Gómez  1926-1930 
Ramon d’Abadal i Calderó  1930-1935 
Josep Roig i Bergadà  1935-1936 
Joan Moles i Ormella  1937-1938 
Llorenç Maria Alier i Cassi  1939-1941 
Joan Torres i Ballesté  1942-1943 
Antoni Maria Simarro i Puig  1943-1951 
Lluís Serrahima i Camín  1951 
Francesc d’Assís Condomines i Valls 1951-1957 
Josep Maria Pi i Sunyer  1957-1962 
Frederic Roda i Ventura  1962-1966 
Manuel Abós i Agea  1967-1968 
Ignasi de Gispert i Jordà  1969-1972 
Miquel Casals i Colldecarrera 1973-1978
Josep J. Pintó i Ruiz 1979-1982
Antoni Plasència i Monleon 1983-1986
Josep Maria Antràs i Badia 1986-1989
Eugeni Gay i Montalvo 1990-1997
Jaume Alonso i Cuevillas 1998-2004 
Sílvia Giménez-Salinas i Colomer 2005-2008
Pedro L. Yúfera Sales 2009-2012
Oriol Rusca i Nadal 2013-2016
Maria Eugènia Gay i Rosell 2017-

Data de revisió: 
2017-06-29
Llegir més...