i Jaume Collell i Bancells | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Collell i Bancells

Jaume Collell i Bancells
© Fototeca.cat
història eclesiàstica hist ecl i literatura lit
Eclesiàstic i escriptor.
Vic, Osona, 1846 — Vic, Osona, 1932

Estudià al seminari de Vic i començà a escriure poesies de molt jove, que aplegà a Cançons de Montserrat (1880), Faules i símils (1881), Floràlia (1894) i Jovenívoles (1926). Fou un dels fundadors de l’Esbart de Vic (1867). Traslladat a Barcelona (1868), hi estudià filosofia i lletres i féu amistat amb figures del món literari i eclesiàstic. Tornà a Vic, on fou nomenat canonge (1880). El 1871 fou proclamat mestre en gai saber. Gran propagador dels jocs florals, presidí els de Barcelona (1887, 1908, 1925). De caràcter enèrgic i abrandat, milità en el moviment catalanista ja abans d’ésser ordenat prevere (1873), publicà Catalanisme: lo que és i lo que deuria ésser (1879) i col·laborà profusament en la majoria dels periòdics catòlics i conservadors de Catalunya. Periodista polèmic, intervingué en qüestions conflictives, tant de tipus religiós com polític. Fundà (1878) i dirigí el setmanari vigatà La Veu del Montserrat (1878-1902), portaveu del catolicisme moderat català, a través del qual contribuí eficaçment a unes campanyes com la del mil·lenari de Montserrat (1880), defensa del dret català contra el projecte de codificació espanyola (1881-89), Memorial de Greuges (1885), restauració de Ripoll (1886), Exposició Universal de Barcelona (1888), Museu Episcopal de Vic (1891), centenari de Balmes (1910), etc. S'oposà fortament a les Normes ortogràfiques (1913) de l’Institut d’Estudis Catalans i fou un membre destacat de l’Acadèmia de la Llengua Catalana. Fundà la Revista Catalana (1889); dirigí la Gazeta Montanyesa del 1905 al 1914 i en fundà la continuació, la Gazeta de Vich (1914). Publicà Viatge a Roma (1896), Memòries d’un noi de Vic (1908) i Del meu fadrinatge (1920), que recullen els seus records d’infantesa i de jovenesa. Amb motiu dels seixanta anys de periodista li foren dedicats un homenatge i una miscel·lània i li fou publicat el recull Sembrant arreu (1927) amb el patrocini de Cambó. Publicà també les lletres rebudes de Torras i Bages ( Dulcis amicitia, 1926) i de Verdaguer ( Carteig històric , 1929). La seva obra pòstuma és Efemèrides dels meus 50 anys de sacerdoci (1938).

Col·laboració: 
JBoB
Llegir més...