i Collsacabra | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Collsacabra

Sinònimcoll Sacabra
Altiplà
Osona
Sinònimcoll Sacabra
Vista de Sant Julià de Cabrera, municipi de Santa Maria de Corcó, Osona, que es troba a l’altiplà de Collsacabra, al NE d’Osona. La fotografia mostra la construcció romànica de l’església parroquial d
© A. Bachs
Altiplà del nord-est d’Osona, conegut també sovint amb el nom d’el Cabrerès (tot i que, històricament, només el sector occidental de l’altiplà pertanyia al terme de Cabrera), que constitueix una unitat morfològica ben delimitada, a la zona de contacte entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes.

És format per una plataforma estructural que s’estén en una superfície de 10 per 12 km, amb una altitud entre 900 i 1.300 m. Pels sectors oest i sud enllaça suaument amb els relleus de la plana de Vic, mentre que pel nord resta tallat per l’abrupte escarpament de falla de la vall d’Hostoles, i per l’est, per una immensa cinglera que el separa del veí massís de les Guilleries. És constituït per materials sedimentaris, gresos i margues principalment, entre els quals es destaquen els eocènics. El relleu és molt pla, amb nombrosos petits turons testimoni coronats de gresos i amb presència de formes tabulars, obra de l’erosió fluvial, al límit amb la plana de Vic (serrats d’Aiats, 1.289 m; Cabrera, 1.306 m; Caselles, 1.143 m). Les temperatures hi són baixes durant tot l’any (mitjana de 3 °C al gener i de 17 °C al juliol), i la pluviositat, elevada (uns 1.000 mm anuals, amb un màxim estiuenc i un mínim hivernal); les precipitacions nivoses hi són freqüents i irregulars, amb període d’innivació molt breu; el perill de glaçades s’estén del novembre al març. La vegetació natural és constituïda en general per boscs de caràcter submediterrani o medioeuropeu, principalment rouredes amb boix. Als vessants assolellats perifèrics hi ha encara alzinar muntanyenc, que alterna amb la roureda. Als punts més elevats alternen fagedes i pastures, amb landes de bruguerola i bosquets de bedoll. Hidrogràficament constitueix la partió d’aigües entre el Ter i el Fluvià. El poblament és antic (hi són nombroses les restes prehistòriques) i es caracteritza per la convivència de l’hàbitat agrupat i el dispers. La població no ha estat mai gaire densa, i actualment s’accentua ràpidament la tendència al despoblament, que afecta sobretot les masies aïllades; els principals nuclis de població són Rupit, Tavertet i l’Esquirol. L’economia s’ha basat tradicionalment en la ramaderia (boví i oví), que aprofitava les pastures naturals i practicava la transhumància a l’hivern; l’agricultura es basa en el conreu de cereals d’hivern (blat, civada, sègol), alfals, patates i blat de moro. L’explotació forestal hi ha estat una activitat tradicional secundària. Hi ha una petita activitat tèxtil a l’Esquirol. Des dels anys seixanta s’hi ha desenvolupat l’estiueig (Rupit i Tavertet) i el turisme rural. Prop de Sant Julià de Cabrera ha estat obert el refugi de les Perxes.

Col·laboració: 
MRe
Llegir més...