i Miquel Colom i Mateu | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Miquel Colom i Mateu

poètica poètica i lingüística ling
Poeta i lul·lista.
Bunyola, Mallorca, 1900 — Palma, Mallorca, 1999

Del Tercer Orde Regular de Sant Francesc a partir del 1918, fou ordenat de sacerdot el 1925. Del 1922 al 1925 col·laborà amb Antoni M.Alcover i Francesc de B.Moll en la preparació del Diccionari, però aviat hagué de dedicar-se a l’ensenyament. Publicà diversos llibres de poesia: Veu de l’edat (1975), A Lia (1975), en castellà; A posta de sol (1980), Poemes de senectut (1982), Talaiots: Trenta-sis sonets (1982), Requestalles (1983) Darrers batecs (1985), Encara no (1986), Quan ell voldrà (1987), Les rebutjades (1987), Bunyolí (1991) i Darrera voluntat (1990), entre d’altres. Especialitzat en la llengua de Ramon Llull, estudià l'Onomàstica lul·liana,(1977), edità un extens Glossari general lul·lià (1982-85) i unes Qüestions lul·lianes (1998). Premi Faraudo de Saint Germain de l’Institut d’Estudis Catalans (1985) i premi Francesc de Borja Moll de l’Obra Cultural Balear (1992). Fou membre honorari de la Maioricensis Schola Lullistica (1990) i doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (1997).

Llegir més...