i Eusebi Colomer i Pous | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Eusebi Colomer i Pous

filosofia filos
Filòsof.
Girona, Gironès, 1924 — Barcelona, Barcelonès, 27 de novembre de 1997

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1941. Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Colònia (1957) amb la tesi Nikolaus von Kues und Raimund Llull (Berlín 1961). Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (1968), de Magister i de Schola Lullistica. S'interessà especialment per les relacions entre el pensament català i l’europeu del període de transició entre l’edat mitjana i el Renaixement. Fou especialista també en Teilhard de Chardin i es dedicà als problemes de frontera entre la teologia i la filosofia, així com als derivats del diàleg entre el pensament cristià i el modern. Entre les seves obres cal esmentar: Pierre Teilhard de Chardin, un evolucionisme cristià? (1961), Heidegger: pensament i poesia en l’absència de Déu (1964), Església en diàleg (1967), Déu, viu o mort? (1970) i De la Edad Media al Renacimiento (1975). Posteriorment publicà la síntesi El pensamiento alemán de Kant a Heidegger (1986-89) i El pensament als Països Catalans durant l’Edat Mitjana i el renaixement (1997).

Llegir més...