Situació i presentació
Limita a l’W amb Sant Jordi Desvalls (Gironès), al N amb Vilopriu, a l’E amb Jafre i al S amb Foixà. El poble agrupa tota la població del terme.
La resclosa de Colomers, antiga resclosa del rec del Molí, forma un pantà i fou reconstruïda en la dècada de 1970. El rec del Molí, que té la captació d’aigua en aquest lloc, permet la xarxa de regadius de la plana de la riba esquerra del curs inferior del Ter, fins a la mar, i mou, també des d’antic, diversos molins fariners en el seu recorregut. Altres cursos són la riera de Vilopriu, prop del poble, i les rieres de Ramema (o de Gaüses) i de Diana, al sector occidental. El sector pla del terme és un petit terreny vora el riu, mentre que la resta és suaument ondulada, coberta amb pinedes. Una carretera local, que travessa el terme d’W a E, uneix Colomers amb Torroella de Montgrí. D’aquest lloc surt la carretera local a Sant Mori per Vilopriu.
La població i l’economia
La població (colomersencs) de Colomers experimentà un augment considerable amb l’esplendor agrària, al segle XVIII i la primera meitat del XIX. El 1857 s’hi arribaren a comptar 553 h, xifra màxima de població. La crisi agrària de la segona meitat del XIX, afegida a l’atracció dels nuclis industrials i turístics, provocà una davallada demogràfica amb tendència a estancar-se en el segle XXI. El 1979 hi havia 237 h, xifra que baixà a 210 h el 1990. El 2005 hi havia empadronats 207 h.
Els conreus de secà són principalment dedicats a cereals. L’olivera i la vinya ha anat desapareixent. A la vora del riu hi ha pollancredes, que s’exploten, i una zona de regadiu, que hom dedica al blat de moro i al farratge, amb un sector reduït d’horta. Dins l’activitat ramadera cal esmentar la cria de bestiar porcí i aviram.
El poble de Colomers
Nucli de Colomers (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
El poble de Colomers, amb 213 h el 2006, és a uns 100 m de la riba del Ter i forma un nucli molt compacte a la carena i els vessants d’un tossal de 44 m. El barri més antic, vora l’església, és un conjunt arquitectònic de carrers estrets, costeruts i tortuosos, amb vestigis de les muralles i edificis ornamentats dels segles XVI-XVIII, molts dels quals han estat restaurats i, alguns, utilitzats com a segona residència. Hi destaquen un casal al carrer de Sant Llenç, amb portal adovellat datat el 1569 i un magnífic finestral d’època renaixentista, i un finestral de la plaça de l’Església, que té esculpides les eines de ferrer a la llinda. La població s’estengué ja als segles XVII i XVIII vers migdia i ponent; al NW hi ha el Raval, amb masies grans, i més modernament es construïren cases al llarg de la carretera de Torroella de Montgrí.
L’església parroquial de Santa Maria de Colomers és un temple romànic dels segles XI i XII, amb afegitons posteriors (la part superior és sobrealçada per murs de fortificació espitllerats, segurament d’època baixmedieval; les capelles laterals, tres per banda, són dels segles XVI-XVIII, i la part superior del campanar és del segle XIX). La nau és capçada per un absis semicircular molt aprofundit i marcadament desviat vers l’esquerra respecte a l’eix de l’edifici. A la façana de ponent, una portada barroca en substituí l’antiga. Dins l’església es conserva una escultura de pedra calcària de la Mare de Déu envoltada d’angelots. En el període 1969-82 l’edifici fou restaurat. S’han descobert les lesenes romàniques, però les arcuacions llombardes desaparegueren en aixecar una fortificació damunt el temple. L’estructura romànica ha quedat molt més visible a l’interior. El presbiteri té un primer tram amb volta de canó i acaba en quart d’esfera. Al voltant del presbiteri hi ha un seguit d’arcades cegues sostingudes per dotze columnes exemptes, amb els corresponents capitells, que presenten decoració vegetal i només en un apareix la figura humana. Els àbacs i les impostes dels arcs han estat ornamentats amb una decoració a base d’escacat. Al costat septentrional de l’absis aparegué part d’una arcada de mig punt.
L’única resta certa de les muralles que defensaven el poble de Colomers és un portal d’arc de mig punt, de gran dovellatge, situat a ponent de l’església. L’edifici, a tocar de l’absis de l’església, que hom anomena el Castell no té l’aspecte de fortalesa i és la casa del comú. Probablement fou el casal dels abats d’Amer, senyors del lloc. Hi ha restes de finestres coronelles gòtiques, i s’han descobert, al subsol, unes sitges d’època baiximperial.
Can Quintana és una casa pairal de grans dimensions, centre d’una explotació agrícola i ramadera. L’edifici, del principi del segle XVII, té planta i dos pisos, amb teulada de doble vessant, coronada per una torreta. Cal destacar les obertures decorades de la façana occidental (una de datada el 1615), les espaioses sales de la planta noble i les dependències, amb volta grassa, de la planta baixa.
La capella de Sant Llenç (forma popular de Leonci), a l’entrada oriental del poble, fou venuda el 1942 pel bisbat als propietaris de la casa veïna, que van enderrocar l’absis romànic en ruïnes i van restaurar la nau, la qual presenta elements constructius corresponents als segles X i XI.
El cementiri de Colomers, al costat de la carretera de Sant Mori, fou construït el 1926 dins un estil neoclàssic popular i recorda, amb unes dimensions molt més petites, el cementiri de l’Escala (de la primera meitat del segle XIX). Al poble hi ha un consultori mèdic i un centre d’ensenyament primari. La festa major, en honor a sant Llenç, es fa pel 12 de setembre.
La història
Colomers fou una de les possessions, segurament de les més importants, que l’abadia benedictina d’Amer tingué al baix Ter. Les primeres notícies apareixen en sengles diplomes dels anys 844 i 860, segons els quals el rei Carles el Calb confirma al cenobi de Sant Medir (precedent del d’Amer) la cel·la monàstica de Colomers: cella apellata Columbariis sita super fluvium Taceram. El 989 el comte Gausfred d’Empúries feu diverses concessions sobre Sancta Maria Virgines Columbarii a l’esmentat cenobi, cel·la que el 922 torna a ésser confirmada com a propietat dels monjos de Sant Medir en un precepte del rei Carles el Simple. El 1187 hi ha una nova confirmació per part del papa Climent III al monestir de Santa Maria d’Amer, on s’havia traslladat l’any 949 la comunitat de Sant Medir. El 1210 aquesta poderosa abadia completà el seu domini sobre el lloc en comprar-ne la jurisdicció al comte Hug IV d’Empúries. A la darreria del segle XVII Colomers pertanyia a la batllia reial de Verges.