i Germà Colón i Domènech | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Germà Colón i Domènech

Germà Colón i Domènech
© Universitat Jaume I
filologia filol
Filòleg.
Castelló de la Plana, Plana Alta, 30 de novembre de 1928

Estudià a Barcelona, Lovaina i Zuric. Professor a Barcelona i, des del 1959, a Basilea (des del 1967 com a titular), ha estat professor associat de la Universitat d'Estrasburg (1968-1972). Ha estudiat temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia i ha editat textos antics (Llibre d’hores, 1960; i, en col·laboració, Furs de València, 1970-99, en vuit volums, i Llibre del Consolat de Mar, 1981-87), i són també destacables les seves aportacions en qüestions de mètode filològic. Ha col·laborat en el segon volum de l'Enciclopedia lingüística hispánica (1967). Del 1954 al 1964 fou col·laborador i redactor del Französisches Etymologisches Wörterbuch, de Walther von Wartburg. Ha publicat: El léxico catalán en la Romania (1976) i La llengua catalana en els seus textos (1978), ha escrit un bon nombre d’articles de lexicografia i ha redactat una síntesi de Literatura catalana per a castellans (1975). En col·laboració amb A. Soberanas ha preparat l’estudi i l’edició del diccionari llatí-castellà de Nebrija (1979-87), d’un Panorama de la lexicografia catalana (1986) i del Liber elegantiarum latina et valentiana lingua de Joan Esteve (1988). És autor, a més, de Problemes de la llengua a València i els seus voltants (1987), Español y catalán, juntos y en contraste (1989), entre d’altres, i ha dirigit o codirigit diverses miscel·lànies. El 1997 hom li publicà el volum Estudis de filologia catalana i romànica, que reuneix 36 treballs seus.

Fou president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1976-82), de la qual posteriorment fou nomenat conseller d’honor, president de la Societat Suïssa d'Estudis Hispànics (1982-1985) i membre de la direcció de la Société de Linguistique Romane (1980-1986). Membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres (1963), de l’Institut d’Estudis Catalans (1966) i acadèmic corresponent de la Real Academia Española (1985), fou vicepresident de la Junta Permanente de Historia de la Lengua Española, de la Comisión del V Centenario de Elio Antonio de Nebrija para 1992 i del Consell Valencià de Cultura (1989). L'any 2002 es constituí la Fundació Germà Colón Domènech, a partir de la donació del fons bibliogràfic del filòleg a la Universitat Jaume I, on té la seu.

És doctor honoris causa de les universitats de València (1984), Alacant (1991), Jaume I (1993) i Autònoma de Barcelona (2003). Ha estat distingit, entre altres guardons, amb el premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (1979), la Creu de Sant Jordi (1985), el premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I (1987), el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1988), el Premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya, la Gran Creu d'Alfons X el Savi (1999), el Premi d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats (2014) i el títol de fill predilecte de la ciutat de Castelló. L'any 2016 rebé la Medalla d'Honor de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Data de revisió: 
2016-12-07
Llegir més...