i els Columbrets | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

els Columbrets

Nom amb que antigament s’anomenavanMontcolobrer, Nom amb que els mariners castellans coneixenIlles Columbretes
Nom amb que antigament s’anomenavanMontcolobrer, Nom amb que els mariners castellans coneixenIlles Columbretes
Minúscul arxipèlag (39 52’ lat nord i 0 40’ long est), 55 km al sud-est del cap d’Orpesa, dependent administrativament del municipi de Castelló de la Plana.

S'hi destaquen quatre illetes entre quatre grups d’una vintena d’illots. Foren esmentats pels clàssics (Plini) i per viatgers moderns, com l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria (1895). La distància de la costa no impedeix de relacionar l’erupció plioplistocènica que formà les illes amb el diastrofisme litoral i l’enfonsament dels arcs mediterranis. Els volcans Columbrets sorgeixen al cantell de la plataforma continental, que té ací menys de 100 m de profunditat. La isòbata -80 m cenyeix les quatre illes, de les quals se separa vers el SW el placer de Barra Alta, un cràter totalment submergit que resta a -11 m. L’erupció de basalts, laves traquítiques i escòries correspon a diverses fases, una de les quals deixà el cràter del Columbret Gran mig enfonsat, en mitja lluna oberta al NE i un diàmetre de prop d’un quilòmetre. La costa més elevada és de 67 m al nord i 43 al cornaló de migjorn, perllongat pels esculls Mascarat (35 m), la Sinyoreta i Montcolibre (29 m); conté un petit port interior, refugi de pescadors (cova del Tabac) i conserva restes de platja suspesa tirreniana. Vers el SE i el sud hi ha les altres illes menors, presidides, les més properes, per la Ferrera (43 m), voltada dels bancs Fidalgo i Císcar i dels illots Espinosa, Bauzà i Valdés, i per la Foradada (55 m), travessada per un túnel erosiu amb el banc Jordi Joan i l’illot Méndez Núñez. El Carallot o Bergantí (32 m) s’acompanya dels illots Churruca i Cerquero i d’altres esculls. La primera nomenclatura no popular és originària del capità britànic Smyth (1823), completada per la Comisión Hidrográfica Española (1879). Totes les illes són esquerpes, d’accés difícil i deshabitades, fora dels faroners del Columbret Gran. Una magra garriga on abunden les plantes halòfiles i ruderals en reflecteix l’aridesa, que contrasta amb la gran riquesa de peix de la mar immediata, com a conseqüència d’un aflorament proper d’aigües profundes. És un espai natural protegit ( parc natural dels Columbrets ).

Col·laboració: 
VMR
Llegir més...