i Romà Comamala i Valls | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Romà Comamala i Valls

Romà Comamala i Valls
© Fototeca.cat
teatre teat
Dramaturg, poeta i assagista.
Barcelona, 1921 — Vilabella, Alt Camp, 9 d’agost de 2000

Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní. Treballà com a escenògraf i figurinista; també creà grups de dansaires i cantaires sobretot a Vilabella (Alt Camp), on fundà un esbart, així com el Museu del Camp. S'inicià en la poesia amb Poemes d’Adam (1967). Bon coneixedor de la literatura grega, publicà nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs, aplegades en cinc volums sota el nom de Variacions sobre mites grecs (1977-95), a més de Rumb a Paititi i altres peces (1983) i Teatre (1988). Els reculls Peces breus (1981-82), Peces mínimes (1990) i Peces mínimes II (1995) prescindeixen d’elements accessoris tot reduïnt a l’essencial l’acció teatral, que adquireix un to irònic proper a l’expressionisme. Com a assagista escriví obres de síntesi i divulgació històrica com Iniciació a Catalunya (1975) i El pi de les tres branques (1977) sobre els Països Catalans. Conreà també la narrativa (Montserrat Valls, 1992), i pòstumament hom publicà l’autobiografia El perfil d’una flama (2008)..

Llegir més...