i Antoni Comas i Pujol | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antoni Comas i Pujol

història hist
Historiador de la literatura i crític.
Mataró, Maresme, 1931 — Barcelona, 1981

Fou un dels fundadors de la revista universitària “Curial” (1949). Es doctorà el 1956 amb un estudi sobre Ramon Vidal de Besalú. Catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona (1965-81), féu edicions de texts de Teresa de Jesús i de Joan Boscà, entre d’altres autors. Publicà Assaigs sobre la literatura catalana (1968) , Les excel·lències de la llengua catalana (1967), l’antologia poètica Un segle de poesia catalana (1968), obra que havia iniciat Jaume Bofill i Ferro, el volum IV de la Història de la literatura catalana dirigida per Martí de Riquer (1972), premi Nicolau d’Olwer 1971, important inventari i estudi sistemàtic de la llengua catalana i del seu conreu literari als Països Catalans al s XVIII, Joan Alcover (Aproximació a l’home, el seu procés i la seva obra) (1973), La Decadència (1978), Antologia poètica: Guerau de Liost (1979) i una Antologia de la literatura catalana (1981).

Llegir més...