Membre del partit radical; elegit senador ocupà la presidència del senat i del ministeri d’instrucció pública. Essent president del consell (1902-05) i defensor del laïcisme de l’estat, aplicà la llei de 1901 prohibint a les congregacions religioses l’exercici de l’ensenyament; abrogà oficialment el concordat del 1861 amb la subsegüent separació d’església i estat.