Pertangué a la Unió dels Germans Moravians (de la qual fou bisbe), i això el féu proscrit a sis països. Del 1627 al 1632 escriví la Didactica Magna, traduïda del txec al llatí i publicada el 1657, considerada com el primer assaig important de sistematització de la pedagogia: hi dóna una visió global de l’educació, propugna la formació humana, física i espiritual i la instrucció elemental per a tots, sense distinció de classe, sexe o religió.
Preconitzà uns estudis amb progressió concèntrica de matèries, advocà per una ciència enciclopèdica i per una llengua universal. Publicà també dos llibres per a aprendre a llegir i a estudiar, amb imatges, primer antecedent dels manuals il·lustrats moderns. Al seu darrer llibre, Unum Necessarium (1668), expositiu del seu pensament teològic, propugnava la pansofia, desenvolupament orgànic de tota la saviesa divina.