Conegut principalment pel seu Llibre d’algunes coses assenyalades , format vers el 1583, mentre era escrivent del racional de la ciutat de Barcelona, amb còpia de gran nombre de documents municipals dels anys 1423-1579, trets en llur majoria dels Llibres de solemnitats i del Manual de novells ardits , i encapçalats per una curiosa història de Joan Fiveller i l’anomenat vectigal de la carn ; conté així mateix, una còpia de les Llaors de Barcelona , redactades el 1444. La divulgació de documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemma a presó, la qual, per ésser tonsurat, pogué complir en forma canònina i durant poc temps. La seva obra, confiscada i duta a l’escrivania del racional, no fou publicada fins el 1887. Comes anà després a Roma, al servei d’Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba, ambaixador de Felip II, i d’allí estant obtingué una canongia de Santa Anna de Barcelona, dignitat que li fou molt disputada i que coincidí amb la secularització dels canonges (1596). La seva total dedicació a la nova col·legiata de Santa Anna i la gran labor desplegada al seu arxiu el convertiren en persona indispensable en la consulta d’antecedents i en la defensa de drets i preeminències. Deixà a l’arxiu, entre altres obres, els manuscrits Institutiones seu Lucerna, Lucerna Fundationum , en relació amb les causes pies, així com resums biogràfics dels canonges fundadors i una crònica puntual del procés de secularització, Llibre del Nord de la present església de Santa Anna, dit de la Llança (1609), i Cerimonial , conservat només en còpia.
Portada del Llibre d’algunes coses assenyalades de Pere Joan Comes
© Fototeca.cat
Canonge, arxiver i cronista.