Ordenat sacerdot (1869), fou professor a Manresa, on fundà l’Acadèmia de la Joventut Catòlica, de la qual fou president; fou també catedràtic de Sagrada Escriptura al seminari tarragoní. Essent bisbe, tant a Menorca com a Terol, s’ocupà de la restauració artística d’edificis eclesiàstics i propagà algunes congregacions religioses.