Introduït a la cort de Borgonya, fou escuder (1464) i, més tard, conseller del futur duc Carles el Temerari, el qual acompanyà en la Lliga del Bé Públic i en la primera expedició contra Lieja. Lluís XI de França aconseguí que Commynes es passés a ell (1472), el nomenà conseller privat i camarlenc i li donà el principat de Talmond, el vescomtat de Thouars i la senescalia de Poitou (1476). Intervingué en el tractat de Picquigny (1475), dirigit contra el duc, i, mort aquest (1477), secundà personalment els plans de Lluís X, contra l’estat borgonyó. Sota la regència d’Anna de França participà en la Guerre Folle; sofrí presó (1486), confiscacions i confinació al seu castell de Dreux. Recobrà el favor reial amb Carles VIII (1489), negocià el tractat de Senlis (1493) i acompanyà el monarca en les campanyes d’Itàlia.
Les seves Mémoires (1464-98) l’acrediten com un dels màxims historiadors medievals. Ha estat considerat com un precursor de Maquiavel.