Joan Comorera i Soler

(Cervera, Segarra, 1895 — Burgos, 1958)

Joan Comorera i Soler

© Fototeca.cat

Polític.

Féu estudis de magisteri. En 1913-14 dirigí el periòdic quinzenal republicà Escuela. S'exilià a França en 1917-19, i el 1919 publicà La trágica ignorancia española. Exiliat novament a la vinguda de la Dictadura, es traslladà a l’Argentina, on es naturalitzà argentí i dirigí el setmanari bilingüe Nación Catalana (1923-30). Una campanya de premsa l’obligà a anar-se'n a l’Uruguai (1930). A la proclamació de la República Espanyola (1931), tornà a Catalunya. Ingressà a la Unió Socialista de Catalunya (USC) i dirigí la tercera època del setmanari socialista Justicia Social (1931-36). Fou elegit diputat al Parlament de Catalunya (novembre del 1932) i president del comitè executiu de la USC en el seu segon congrés (abril del 1933). Fou conseller d’agricultura i economia del primer govern de la Generalitat format pel president Companys (gener-octubre del 1934) i organitzà el Consell Superior de la Cooperació i la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu. Participà en els fets del Sis d’Octubre; condemnat a trenta anys de reclusió major al penal d’El Puerto de Santa María (Cadis), en triomfar el Front Popular (febrer del 1936) fou alliberat i ocupà novament el departament d’agricultura i economia. A partir d’aleshores impulsà la tendència esquerrana de la USC, que portà a la unificació de les seves joventuts amb les del Partit Català Proletari (abril del 1936) i a la formació (juliol del 1936) del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), del qual fou nomenat secretari general. Ja durant la Guerra Civil, els anys 1936 i 1937 ocupà els departaments d’economia, de serveis públics, de proveïments, de treball, obres públiques, de justícia i d’economia del govern de la Generalitat. Alhora participà activament en la política d’unitat amb la CNT i firmà en nom del PSUC el pacte d’unitat sindical (agost del 1936). Assistí a les reunions plenàries del Partido Comunista de España i presentà l’informe polític a la Primera Conferència nacional del PSUC (juliol del 1937) després d’atacar la política del POUM i de la CNT. En acabar la guerra s’exilià a França, passà a Moscou (maig del 1939) i després a Mèxic (agost del 1940). Viatjà per Cuba i tornà a França (1945). Dugué a terme una política d’independència orgànica del PSUC respecte al Partido Comunista de España. Fou apartat de la direcció del PSUC, acusat d’ésser partidari de la política de Tito (1947). Després de ser objecte d’una temptativa frustrada d’assassinat, es refugià a Sallagosa (Alta Cerdanya), i per l’abril del 1951 entrà clandestinament a l’Estat espanyol. S'establí a Ripoll amb el nom de Josep Planes i Valls. Fou detingut a Barcelona (1954), jutjat i empresonat. Fou traslladat al penal de Burgos, on morí. L’any 1985 les seves despulles foren traslladades a Barcelona.