Als Països Catalans eren conegudes popularment amb el nom de monges de l’Ensenyança . Aquest orde fou introduït a Barcelona el 1650, durant la guerra dels Segadors, gràcies a les gestions del jesuïta Guillem de Josa; les religioses, procedents de la comunitat de Besiers, s’establiren definitivament, el 1655, a l’antic palau de l’arquebisbe de Tarragona (a tocar del Castellnou de la muralla romana de Barcelona), amb l’autorització del lloctinent Pèire de Marca. Enderrocada una part de l’antic convent en obrir el carrer de Ferran (1846), el 1885 passaren al carrer d’Aragó, a l’indret de l’antic convent de Jesús. L’orde, de clausura papal i descentralitzat, es configurà en congregació moderna i centralitzada el 1955. La seva expansió per les terres catalanes fou molt afavorida per la llei d’exclaustració francesa del 1904.