Fundador del Museu d’Història Natural de Perpinyà, d’on fou el primer director (1840). És autor d'Histoire naturelle du département des Pyrénées-Orientales (1864), inventari de les seves observacions sobre animals i plantes, en la qual el nom vulgar català acompanyava el nom científic, i, entre altres treballs, d'Observations sur les insectes nuisibles aux oliviers dans le département des Pyrénées-Orientales (1858). Herboritzà per la Catalunya septentrional, a banda i banda de l’Albera.