Tenia per objecte una codificació i actualització limitades del dret civil català, el qual durant el franquisme mantenia la vigència malgrat que no podia ser expressament actualitzat, revisat o desenvolupat atesa la inexistència d’un cos legislatiu català i la preeminència del Codi Civil espanyol. Constava d’un títol preliminar i quatre llibres (De la família, De les successions, Dels drets reals, De les obligacions i els contractes i la prescripció), dividits en títols, seccions, capítols i 344 articles. Per la seva sistemàtica, més que una compilació era l’adaptació d’un apèndix al Codi Civil espanyol, especialment en matèries successòries i familiars, amb escassa atenció al dret consuetudinari. La seva interpretació s’havia de basar en la tradició jurídica catalana.
Promulgat oficialment en castellà, el Col·legi d’Advocats de Barcelona en publicà la versió catalana el 1963. Després del franquisme i amb la recuperació de les competències en matèria jurídica, la revisió d’aquesta compilació proposada per les conclusions del Segon Congrés Jurídic Català, fou realitzada per la llei del Parlament de Catalunya del 20 de març de 1984, i hom llevà a la Compilació el qualificatiu d’"especial", restant com a Compilació del dret civil a Catalunya. El text fou modificat per adaptar-lo als principis constitucionals. (lleis de censos i de l’acció negatòria, immissions, servituds i relacions de veïnatge, 1990; de successions, que aprovà el codi de successions per causa de mort, 1991; de relacions patrimonials entre cònjuges, 1993; d’aliments entre parents i potestat del pare i de la mare, 1996; regulació del codi de família, 1998). La Compilació del dret civil especial de Catalunya fou superada amb el Codi Civil de Catalunya, elaborat entre els anys 2002 i 2015, i del qual constituí una de les bases més importants.