rec Comtal

L’aigua es captava en algun punt de l’actual municipi de Montcada i Reixac i, al llarg de més de 12 km, recorria el pla de Barcelona fins a arribar a l’actual districte de Ciutat Vella. Francesc Carreras i Candi n’atribueix la construcció al comte Miró o Mir (954-966), del qual prengué el nom, conservat en el del carrer del Regomir, però investigacions posteriors apunten que el principal impulsor fou probablement Ramon Berenguer I (1035-1076). El recorregut de l’antic aqüeducte romà de Montcada que abastia Bàrcino coincidia segurament amb el del rec Comtal, però és desconeix en quina mesura s’aprofità aquesta canalització anterior. El nom ha deixat record en els dels carrers del Rec i del Rec Comtal, i també en l’antiga església de Sant Cugat del Rec, entre molts d’altres. Durant l’edat mitjana i l’època moderna el rec feu possible el desenvolupament d’una àmplia zona hortícola de gran fertilitat al pla de Barcelona (sobretot a Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals). Tingué també un pes decisiu en l’impuls de molins fariners o drapers: a més dels molins comtals (el 1336 foren construïts nous molins reials), n’hi havia de pertanyents a l’hospital de Pere Desvilar a les basses de Sant Pere. Barcelona comprà els molins reials el 1386 i desvià el rec al vall de la muralla. El 1395 fou construïda una resclosa al Besòs i, més tard, fou desviada vers el rec la riera de Ripollet (1452). Al segle XVIII impulsà les primeres fàbriques d’indianes i proveïa d’aigua potable la ciutat. Anà caient en desús amb la industrialització i amb les noves formes de canalització de l’aigua. El 1799 fou soterrat al seu pas pel barri de la Ribera de Barcelona, i amb la construcció de l’Eixample acabà desapareixent de la superfície de la trama urbana. El 1914, una epidèmia de tifus, associada a la contaminació de les seves aigües, comportà un nou retrocés en l’ús. Les dècades de 1950 i 1960 la urbanització intensiva per la necessitat d’habitatges de la immigració comportà la fi dels darrers trams en superfície, i el canal s’emprà com a clavegueram. Des d’aleshores l’únic tram en superfície es conserva entre Vallbona, a Nou Barris (Barcelona) i Can Sant Joan (Montcada i Reixac). Al segle XXI algunes parts del rec Comtal han estat objecte de recuperació i de prospecció arqueològica: el 2011 i el 2015 es descobriren dos trams al barri de la Sagrera; el 2013 es descobriren restes dels segles XIV i XVII d’un pont sobre el rec i del baluard del Portal Nou, just a l’entrada de Ciutat Vella i es presentà el resultat d’excavacions arqueològiques que identificaven el tram final del rec Comtal, al baluard del Migdia (Ciutat Vella), on antigament se situava la costa. El 2019 s’identificaren nous trams a les antigues casernes de Sant Andreu de Palomar.