i el Comtat | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Comtat

Sumari de l’article

Comarca del País Valencià, a la regió de Xàtiva.
Població: 
28.391 h
[2009]
Extensió: 
376 km2

El cap de comarca és Cocentaina. És situada al ple de les serralades bètiques valencianes i, com a continuació del muntanyam prebètic de l’Alcoià, constitueix una contrada molt irregular, on les diferències absolutes de nivell depassen els 1.100 m. L’ampla depressió integrada per la foia de Cocentaina es prolonga per la vall de Perputxent, longitudinal i seguida pel riu d’Alcoi, que travessa després l’estret de l’Orxa per penetrar a la Safor. L’orografia té una orientació general ENE - WSW, amb predomini de les vergències meridionals i dels flancs septentrionals espadats. Gairebé tots els plecs són de materials cretacis o miocènics, bé que, al sud, hi ha afloraments eocènics i triàsics diapírics. Al nord-oest, la valleta d’Agres, entre els vessants meridionals de la serra d’Agullent (887 m) i els septentrionals de la de Mariola (1 390 m), s’ajunta amb els materials calcaris cretacis bolcats vers el nord. La muralla continua per la serra de Benicadell (1.104 m) sobre Beniarrés, separada de la Safor pel riu d’Alcoi. A llevant, apareixen les escates cretàcies fallades de les serres de l’Albureca, de la Foradada, d’Almudaina (1.008 m) i d’Alfaro, mentre que des de migjorn la tectònica d’esllavissament sobre el Cretaci ha originat la Serrella (1.379 m). Les serres de Penàguila i de Mariola tanquen el circuit. Les parts baixes centrals —anomenades la Plana, localment, malgrat el seu caràcter irregular— són formades per l’Aquitanià calcareomargós, pel “tap” burdigalià o albarís i per les molasses helvecianes, i són accidentades per nombrosos badlands

el Comtat Vista del terme de Beniarrés
© Fototeca.cat
. L’eix unificador de les valls i artèria col·lectora és el riu d’Alcoi; en són tributaris el riu d’Agres, per l’esquerra, i el de Penàguila o de Frainos per la dreta. El clima és relativament plujós, amb més de 40 dies de precipitació i quantitats superiors als 500 mm de mitjana anual; hi sovintegen les glaçades. Als costers abunden les déus; les aigües freàtiques dels plans tenen fama d’inexhauribles. La temperatura mitjana anual és de prop de 15°C, amb un marge de 16°C d’amplitud. Els sòls predominants són els de terra rossa recent i relicta, amb molts indrets de litosols. La posició de la comarca, voltada de muntanyes per totes bandes, n'explica el caràcter relativament continental. La vegetació clímax és, en general, el carrascar, substituït actualment per brolles de d’hivern i romaní en grans extensions. Als racons ombrívols de la muntanya hi pot haver bosquets molt reduïts d’arbres submediterranis de fulla caduca (blada de fulla petita, etc.). A les carenes altes són notables els matollars constituïts, en primer terme, per vegetals en forma de coixinet espinós.

La demografia i l'economia

El 1900 la població era de 25.445 h, gairebé la xifra actual (25.364 h el 1991). Dels vint-i-quatre municipis comarcals, solament tres (Beniarrés, Cocentaina i Muro del Comtat) ultrapassen el miler d’habitants i únicament els dos últims concentren el 67% dels habitants del Comtat. Per contra, nou municipis no arriben als 200 veïns.

el Comtat Panoràmica de Cocentaina
© Fototeca.cat
Aquestes dades demostren la gran diferència entre els nuclis que conformen la comarca , reflectida en la variació de la densitat municipal entre, per exemple, els 2,8 h/km2 de Tollos i els 201 h/km2 de la mateixa Cocentaina.

Aquesta dualitat es manté també en l’activitat econòmica més recent. Mentre que uns pobles conserven una tradició industrial, com ara Muro, Cocentaina o Beniarrés, d’altres destaquen per l’aprofitament agrícola, com ara Benilloba. L’agricultura hi té arrels antigues; al Repartiment (1248) hi havia camps de secà i vinyets, hortes i horts. El 1988 hi havia 18.014 ha conreades (7,8% de la comarca), proporció baixa a causa del caràcter accidentat del terreny; els termes més aprofitats són els de Benilloba (88%] i l’Alqueria d’Asnar (92,5%], mentre que l’Orxa no arriba al 30%. Les 16.408 ha dedicades al secà són distribuïdes en bona part entre la cerealicultura tradicional i l’oliverar (40% de l’àrea conreada), aquest darrer en decadència tot i mantenir-se amb una de les concentracions més altes del país (les solanes esglaonades amb marjades foren objecte de grans plantacions d’oliveres als segles XVIII i XIX). L’ametller abunda al sector oriental (Quatretondeta, amb un 12%; Billeneta, Balones i Goga). El regadiu abasta només 1.608 ha (8,9%] i aprofita derivacions dels rius d’Alcoi (Cocentaina, Planes de la Baronia, Beniarrés, l’Orxa, Alcosser), d’Agres (Muro) i de Penàguila (Benilloba i Benasau). El pantà de Beniarrés (7,5 milions de m3) afecta poc la comarca. Hom aprofita integralment l’aigua de les nombroses fonts (font del Peix, a Cocentaina; de l’Albufera, a Gaianes; del Canyeret, a Muro); hi ha organitzacions comunitàries de reg, com la del rec de Palacio de Muro; Gaianes conserva el natural lligam d’aigua i terra. Els arbres fruiters (cirerers i altres) i les hortalisses ocupen les àrees regades.

L’activitat industrial hi té, també, arrels històriques: les tradicionals manufactures de teixits (draps ja al segle XVIII a Cocentaina i a Muro) i de paper (cartó, paper de fumar) s’han desenvolupat al segle XX; les papereries (filials de les alcoianes en gran part) són a Cocentaina, Muro, l’Alqueria d’Asnar, l’Orxa i Beniarrés. Hi ha, a més, indústria del calçat, basada en una activa adoberia a Cocentaina, i indústria torronera, lligada, com l’oliera, a l’agricultura local (ametllers i oliveres). Actualment l’estructura industrial del Comtat és absolutament dominada pel subsector tèxtil, que el 1986 concentrava el 56% de les empreses censades, seguit pel subsector de la maquinària i els productes metàl·lics (13,4%). La població activa del sector secundari supera àmpliament l’agrària (menys del 25%]. El ferrocarril de Xàtiva a Alcoi travessa només el sector occidental de la comarca, i el trenet dels Anglesos, que portava carbó i primeres matèries i passatgers des del Grau de Gandia a través de l’estret de l’Orxa, ha desaparegut; la carretera general de València a Alacant, que penetra a la comarca a través del port d’Albaida (610 m) i enllaça Muro, Cocentaina i Alcoi, és la principal via de comunicació; al nord hi ha també el port de Salem, entre Beniarrés i Castelló de les Gerres, menys transitat; l’Orxa és en un cul-de-sac; una altra carretera comunica el Comtat amb el litoral a través de la Vall de Gallinera. Cocentaina exerceix una certa atracció comercial (el mercat és d’origen medieval), però supeditada a l’àrea comercial d’Alcoi, de la qual ve a ésser una sucursal inseparable.

La història

El Neolític és ben representat a la comarca per la cova de l’Or, de Beniarrés, amb un excepcional jaciment de la cultura de les ceràmiques impreses o cardials (4000 aC), amb mostres de conreu de cereals (blat i ordi). Hom suposa que hi hagué poblament eneolític a través de les troballes de les comarques veïnes. La cultura del bronze valencià es manifesta per diversos poblats de muntanya (a la mola del Frare d’Agres, al Cercat de Gaianes). Hom coneix poblats ibèrics, entre d’altres el de l’Alberri, a Cocentaina, i el de Pitxocol, a Balones ( toros de Balones). La romanització es caracteritzà pel despoblament dels llocs d’habitació ibèrica dels cims i el pas a la plana, amb establiment de vil·les rústiques en forma de poblament dispers. Durant la invasió musulmana la comarca pertangué a la cora de Tudmir i, després, a les taifes de Dénia i de Múrcia, que n'aconseguiren una islamització total, tot i que hi perduraren nombrosos topònims mossàrabs (Alquenènsia, Turballos, Muro, Penella, Llombo, la Querola). Cocentaina adquirí una gran importància; el seu castell, gairebé inexpugnable, dominava la comarca juntament amb el de Benicadell. La conquesta catalana sembla que s’havia imposat el 1244, puix que el 1248 es féu un repartiment de les terres, que conservaren la població musulmana repartida en nombroses alqueries i llocs, prova d’un conreu intensiu des de temps anteriors. Com a conseqüència de les revoltes d’al-Azraq (el 1253, que prengué el castell de Cocentaina, i el 1276) fou considerada l’expulsió dels moriscs, a la qual s’oposaren els senyors territorials; només a Cocentaina foren concentrats a la moreria o raval Major. Hom temptà igualment d’expulsar-ne els jueus (1313 i 1316), però Jaume II ho impedí. La baronia de Cocentaina (que el 1448 esdevingué comtat, títol del qual deriva el nom de la comarca) pertangué als Lloria i als Roís de Corella; el 1503 encara li fou incorporada la vila d’Agres. Durant el segle XVI foren bastides esglésies als llocs de moriscs, considerats cristians nous, més nombrosos que els vells, que no passaven d’un miler. La fillola de Cocentaina, que comprenia la comarca —llevat la baronia de Planes— i la vall de Sella, a la Marina Baixa, era una de les més poblades del País Valencià. Expulsats els moriscs el 1609, no tots els llogarets aconseguiren de recuperar-se amb els nous repobladors cristians. Suprimides el 1707 les governacions d’origen medieval —el Comtat pertanyia a la governació dellà Xúquer o de Xàtiva—, fou incorporat per l’administració borbònica al corregiment o governació d’Alcoi. En la divisió provincial del 1833 restà dins la província d’Alacant, i en la judicial del 1834 Cocentaina esdevingué cap d’un partit judicial que comprenia l’actual Comtat (excepte Quatretondeta, Fageca i Famorca, atribuïts al de Callosa d’En Sarrià), a més de Panàguila i de Benifallim, posteriorment agregats al d’Alcoi.

Col·laboració: 
VMR
Llegir més...