i Auguste Comte | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Auguste Comte

Auguste Comte
filosofia filos i sociologia sociol
Filòsof i sociòleg francès, fundador del positivisme .
Montpeller, 19 de gener de 1798 — París, 5 de setembre de 1857

Decisivament influït per Saint-Simon —amb qui col·laborà del 1817 al 1823—, visqué modestament com a “repetidor” de matemàtiques a l’École Polytechnique. El més important dels cursos que hi dictà donà lloc a la seva obra magna, Cours de philosophie positive (sis volums, 1830-42), les idees directives del qual resumí en el Discours sur l’esprit positif (1844). El record de Clotilde de Vaux, que morí al cap de dos anys d’haver-la coneguda, li inspirà la “religió de la humanitat”. D’aquest període són el Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l’Humanité (quatre volums, 1851-54), el Catéchisme positiviste (1852) i la Synthèse subjective (1856). La seva teoria fonamental és l’anomenada llei dels tres estats pels quals ha passat la humanitat: teològic (o fictici), metafísic (o abstracte) i científic (o positiu), caracteritzats per la seva forma d’explicació dels fenòmens (entitats sobrenaturals, natures abstractes, lleis positives) i que impliquen una certa organització social (teocràcia monarquicomilitar, crisi culminant en la revolució, tecnocràcia cientificoindustrial). En el camp de la sociologia , l’objecte de la qual seria la investigació dels fenòmens socials ordenada a la instauració d’un nou ordre, Comte és un dels capdavanters i l’inventor del nom. La darrera evolució del pensament comtià féu que els seus deixebles establissin una distinció entre “positivisme” i “comtisme”.

Llegir més...