Vida i obra
Llicenciat en dret i en lletres, es dedicà al periodisme i milità en el federalisme català. De jove col·laborà a La Renaixença, Joventut i L’Esquella de la Torratxa, entre altres publicacions.
El 1905 emigrà a Cuba, on esdevingué un dels impulsors més actius del nacionalisme català d’aquell continent. Catalunya fou sempre l’eix vertebrador de la seva obra intel·lectual. A l’Havana fou president del Centre Català i director de La Nova Catalunya (1908). El 1914 presidí el jurat dels Jocs Florals de l’Havana i participà en l’organització de les edicions del certamen de l’any 1923 i el 1944.
Intervingué en l’Assemblea Constituent del Separatisme Català (30 de setembre - 2 d’octubre de 1928), on es presentà la Constitució Provisional de la República Catalana, redactada per ell. El 1932 fou nomenat delegat per a Cuba i Amèrica central per la conselleria de cultura de la Generalitat de Catalunya.
Publicà els volums de poesies Elegia de la guerra (1904), amb un pròleg de Joan Maragall, fruit de l’experiència personal com a soldat a la guerra del 1898; Eternal (1921), també amb algunes proses; les evocacions de caràcter costumista Montblanquines (1921), i El meu pare, que al cel sia... (1920). També és autor dels assaigs Cuba y Pi y Margall (1947), Tomás Gener, del hispanismo ingenuo a la cubanía práctica (1950), Martí y Cataluña (1954) i Els altres sentits. Ressonàncies del ‘Cant espiritual’ de Maragall (1957), entre d’altres.
El 1998 es publicaren les Memorias de mi juventud en Cuba. Un soldado del ejército español en la guerra separatista (1895-1898).
Bibliografia
- Roy, J.: “Poesia i memòries de Josep Conangla i Fontanilles sobre la guerra de Cuba”. Revista de Catalunya, 19, 1988, p. 151-163.
- Roy, J.: Josep Conangla i Fontanilles, Montblanc 1875 – L’Havana 1965: patriarca del nacionalisme català a Cuba. Tarragona, El Mèdol, 1999.