Vida i obra
Membre de la cancelleria reial des del 1342, el 1343 ja era escrivà i, més tard, fou secretari (1351) i després succeí Mateu Adrià com a protonotari (1365) de Pere el Cerimoniós, càrrec que conservà fins el 1375. Intervingué en els tractes i pactes entre el rei Pere i el comte de Trastàmara i com a compensació per la seva labor, obtingué el nomenament de batlle del rei (1359) i obtingué una franquícia d’impostos municipals a Montblanc (1365). En diferents arxius de l’antiga Corona d’Aragó es conserven diverses cartes reials i nombrosos documents relacionats amb la seva activitat administrativa, redactats per ell o per ordre seva, entre el 1355 i el 1360.
Considerat l’iniciador del conreu literari de la prosa catalana, promocionà bons prosistes a l’escrivania reial, i predicà amb l’exemple: l’any 1367, ‘a instància e pregàries’ del cavaller Pere Sescomes, domiciliat al Bages, elaborà entre el 1367 i el 1374 la traducció completa al català de la versió medieval de la guerra de Troia, la famosa Historia destructionis Troiae (1287), que el jutge sicilià Guido delle Colonne havia compost en llatí a partir, sobretot, del Roman de Troie de Benoît de Sainte-Maure.
Les Històries troianes, títol amb el qual és coneguda la traducció (Lo troià en alguns manuscrits), fou un dels llibres més llegits durant l'edat mitjana i esdevingué un model de narrativa i font d’imitació per als grans narradors del segle XV. L’obra, acabada el 1374, no fou impresa, però, fins el 1906 per R. Miquel i Planas.
Conesa degué morir el 1375, perquè en un document notarial d’aquest any el procurador del tutor testamentari de Francesc i Jaume, fills i hereus universals del protonotari, reconeix haver rebut de la vídua de Conesa, Isabel, diversos béns per portar-los de Barcelona a Montblanc.
Des del seu ofici de protonotari sembla que dugué a terme un intent de renovació de la llengua i la prosa utilitzats pels funcionaris de la cancelleria organitzada pel rei Pere, Aquest afany estilístic és encara més evident en la seva traducció, redactada amb una prosa clara i precisa —que la feia entenedora— i elegant. Adaptà del llatí diversos recursos sintàctics, però lluny ja de la rèmora del cursus llatí i de la literalitat pròpia dels traductors anteriors.
L’any 1375, en morir, tenia entre mans un encàrrec del rei referent a unes cròniques sicilianes.
Bibliografia
- Cingolani, S.M.: “Nos en leyr tales libros trobemos plazer e recreation. L’estudi sobre la difusió de la literatura d’entreteniment a Catalunya els segles XIV i XV”. L&L, 4, 1990-1991.
- Miquel i Planas, R.(ed.): Conesa, Jaume (trad.): Les Histories troyanes de Guiu de Columpnes; traduïdes al català en el XIVèn segle per en Jacme Conesa y ara per primera volta publicades. Barcelona, Miquel Rius / L’Avenç, 1916.
- Perujo i Melgar, J.M.: “‘Així com plom en esguart de fin aur’: procediments traductològics de Jaume Conesa”, dins Foruño, Santiago i Martínez, Tomàs (ed.): Actes del VII Congrés de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval (Castelló de la Plana, 1997). Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, 1999.
- Perujo i Melgar, J.M.: “Jaume Conesa: afanys i paranys d’un traductor”, dins Campagna, Anna M.; Benedetto, Alfonsina de, i Puigdevall, Núria (ed.): Momenti di Cultura in un Millenio. Atti VII Convegno dell’AISC. Nàpols, 22-24 de maig de 2000. Nàpols, Liguori, 2003.
- Pujol, J.: La memòria literària de Joanot Martorell. Models i escriptura en el Tirant lo Blanc. Barcelona, Curial / PAM, 2002.
- Wittlin, C.: De la traducció literal a la creació literària. Estudis filològics i literaris sobre textos antics catalans i valencians. València / Barcelona, IIFV / PAM. (1995).