La creació d’aquesta nova confederació per Bismarck eliminava Àustria del conjunt d’estats alemanys i consagrava l’hegemonia prussiana. Formada per 22 estats, adquirí una estructura federal de tendència centralista, per la preponderància que hi adquirí Prússia, el major dels estats confederals. El govern comú controlava no solament les forces armades, sinó les comunicacions, les duanes, la política i el comerç exterior. Per imposició de Napoleó III i per un vague sentiment d’independència, els quatre estats d’Alemanya del Sud (Baden, Baviera, Hessen-Darmstadt i Württemberg) s’havien mantingut al marge de la Confederació, però Bismarck havia signat amb ells un tractat d’ajut mutu en cas de guerra (1866) i una unió duanera o Zollverein (1867). La guerra Francoprussiana del 1870 permeté de reunir finalment els estats del Nord amb els del Sud; simultàniament desaparegué la Confederació, que esdevingué el segon imperi alemany (1871).