Fou creada al Congrés de Viena (1815) per tal de mantenir en equilibri la influència d’Àustria i la de Prússia damunt els petits estats alemanys i evitar que formessin un país unificat sota l’hegemonia prussiana. La formaren 38 estats sobirans: un imperi (Àustria), cinc regnes (Prússia, Baviera, Hannover, Saxònia i Württemberg), vuit grans ducats, deu principats, deu ducats i quatre ciutats lliures (Frankfurt del Main, Hamburg, Bremen i Lübeck). La presidència honorífica corresponia a l’emperador d’Àustria. Hi participaven també el rei d’Holanda, com a duc de Luxemburg, el de Dinamarca, com a duc de Holstein, i el d’Anglaterra com a rei de Hannover. El seu òrgan de govern més important era la dieta de Frankfurt, que disposava d’un exèrcit de 300.000 soldats aportats pels estats integrants. Àustria vetllà pel manteniment de la Confederació i suprimí amb fortes repressions qualsevol temptativa liberal. La tendència dels estats alemanys cap a la unificació fou afavorida per Prússia: un primer pas fou, el 1834, la unió duanera o Zollverein. Bismarck intentà de reduir l’autoritat de l’emperador d’Àustria a la Confederació; el 1865 l’invità a participar en una guerra contra Dinamarca per apoderar-se dels ducats de Schleswig i Holstein; les disputes sorgides sobre la manera d’administrar aquests territoris (guerra Austroprussiana, 1866) provocaren la desaparició de la Confederació i la formació d’una nova unió, o Confederació d’Alemanya del Nord, sense Àustria.
La Confederació Ger`manica i la Confederació d’Alemanya del Nord
© fototeca.cat
Unió política que agrupà (1815-66) els estats alemanys.