El grup principal fou Acción Popular , però també hi havia bona part dels mauristes que abans del 14 d’abril de 1931 volien formar amb Cambó el Centre Constitucional , i finalment la Derecha Regional Valenciana, dirigida per Lluís Lucia. A les eleccions del novembre del 1933 la CEDA fou el partit que aconseguí més diputats (115), però no els suficients per a governar tot sol, i deixà als radicals —primerament Lerroux i després Samper— que governessin tots sols fins el 4 d’octubre de 1934; així aconseguiren de desfer, ja abans d’assolir el poder, una gran part de l’obra del bienni esquerrà anterior: hom restaurà parcialment el pagament de sous al clergat, frenà la reforma agrària, tornà als grans d’Espanya les terres expropiades, amnistià els homes de la Dictadura i del pronunciament del 10 d’agost de 1932 i posà traves al traspàs de serveis de l’estat a la Generalitat de Catalunya, a la qual s’enfrontaren les corts i declararen anticonstitucional la llei de Contractes de Conreu, favorable als parcers i arrendataris catalans. Alarmats per la reacció patronal incontrolada al camp i a les ciutats, per la possibilitat que Gil-Robles donés un cop d’estat com Hitler a Alemanya el 1933 o com el canceller catòlic conservador Dollfuss a Àustria, els socialistes amenaçaren amb una revolució si la CEDA pujava al poder. L’entrada de tres cedistes al nou govern Lerroux tingué com a resposta la revolució obrera d’Astúries i la revolta de la Generalitat. Després de la repressió del moviment, la CEDA demostrà la seva incapacitat per a reactivar l’economia en crisi i per a esdevenir un grup “democratacristià” en fracassar i dimitir el ministre d’agricultura Giménez Fernández, representant de l’ala esquerra del partit. El 6 de març de 1935 entraren 5 cedistes al govern, entre els quals Gil-Robles al ministeri de la guerra, i nomenaren Franco cap de l’estat major i Goded, inspector general de l’exèrcit. Això no obstant, l’extrema dreta reprotxà a Gil-Robles que no s’apoderés del poder completament i no donés un cop d’estat amb la força que tenia. A les eleccions del febrer del 1936 la CEDA perdé el 20% dels seus llocs a les corts, dominades ara per les esquerres. Una bona part de les seves joventuts passaren a la Falange Española poc temps abans del 18 de juliol. La CEDA es dissolgué amb l’esclat de la guerra civil, i Serrano Suñer, una de les figures principals, actuà destacadament en el nou règim antirepublicà, mentre Gil-Robles residia a França i a Portugal durant el conflicte.
Confederación Española de Derechas Autónomas Presidència del míting d’Acció Popular Catalana al Gran Price de Barcelona el 29 de desembre de 1935; d’esquerra a dreta: C.Vigo de Delás, ...
© Fototeca.cat
Partit polític creat a Madrid al començament del març del 1933, que agrupà nuclis dretistes de diverses parts d’Espanya.