i Confrides | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Confrides

Vista de Confrides
© Fototeca.cat
Municipi de la Marina Baixa, al límit amb el Comtat, en plena zona muntanyosa d’Alcoi, entre la Serrella (1 360 m alt., a la malla del Llop), al nord, i la serra d’Aitana (1 558 m), al sud.
Població: 
299 h
[2009]
Extensió: 
40 km2

Ambdues serres s’uneixen al port de Confrides (983 m), a l’extrem occidental del terme, on s’inicia, vers l’est, la vall de Confrides , capçalera del riu de Guadalest; vers l’oest del port s’inicia la vall de Penàguila. Més del 80% del territori és ocupat per alzinars, matollars i pasturatges, en part de propietat comunal. L’agricultura és predominantment de secà: cereals, ametllers, en expansió, olivera i garrofers. El regadiu (hortalisses i arbres fruiters), que aprofita l’aigua de fonts, es limita a unes desenes d’hectàrees. Els darrers anys, la població ha experimentat una disminució important. La vila (118 h agl [2006]; 785 m alt.) és a l’oest del port de Confrides, vora la carretera de Callosa d’En Sarrià a Alcoi. L’església parroquial de Sant Josep fou consagrada el 1790 i restaurada el 1914. D’origen islàmic, fou lloc de moriscs (39 focs el 1602), de la fillola de Guadalest, que es revoltaren el 1526 juntament amb els de la serra de Bèrnia i el 1609 participaren en la revolta de Laguar. El seu castell pertangué després de la conquesta als Sarrià; el 1322 passà a l’infant Pere d’Aragó, i el 1329, a Joan de Boïl. Formà part posteriorment del marquesat de Guadalest, que posseïen els Cardona. El municipi comprèn, a més, el llogaret de l'Abdet i els antics llocs d’ Alfofra i de Florent.

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...