i Yves Marie Congar | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Yves Marie Congar

Yves Marie Congar
© Fototeca.cat
història eclesiàstica hist ecl
Dominicà francès, especialitzat en eclesiologia i ecumenisme.
Sedan, Ardenes, 13 d’abril de 1904 — París, 22 de juny de 1995

Important artífex del concili II del Vaticà i sensible al problema d’establir el contacte entre el cristianisme i el món modern. Amb l’obra Chrétiens désunis (1937) fundà la coneguda col·lecció “Unam Sanctam”, on també publicà Esquisses du mystère de l’Église (1941), Vraie et fausse réforme dans l’Église (1950), Jalons pour une théologie du Laïcat (1953), Sainte Église (1963) i Chrétiens en dialogue (1964), obres que influïren als Països Catalans. Amb una gran fidelitat a l’Església, es preocupà de retornar a les fonts de la Bíblia i la tradició: Le mystère du temple (1958), La tradition et les traditions (1960 i 1963), La foi et la théologie (1962). Aquesta orientació el féu conseqüent a una lògica incarnatòria: Sacerdoce et laïcat (1962), Pour une Église servante et pauvre (1963), Jésus-Christ (1965). També publicà Église catholique et France moderne (1978) i Je crois en l’Esprit saint (1979-80). Els seus plantejaments, consagrats pel concili II del Vaticà, col·laboraren a posar fi a la teologia contrareformista. El 1994 fou creat cardenal.

Col·laboració: 
EVi
Llegir més...