El seu recorregut té lloc, en la seva major part, dins del territori de la República Democràtica del Congo, llevat del tram final, on forma frontera entre aquest estat i la República del Congo i, als darrers 50 km, amb Angola. Situat a la zona intertropical, drena la cubeta a què dona nom. La seva gran extensió fa que el règim sigui molt complex; té molta regularitat i un gran cabal, a causa de l’elevada pluviositat i de la diferent alimentació dels seus afluents, que provenen de tots dos hemisferis. És el segon riu més cabalós del món, després de l’Amazones. Hi ha uns màxims entre octubre i març al curs alt, i per l’octubre al curs baix (cabal màxim mitjà: 48.400 m3/s; mínim: 31.900 m3/s).
Neix als contraforts de Kundelungu, al sud de Shaba (1.420 m), i segueix la direcció sud-nord fins a arribar aproximadament a l’equador, on rep el nom de Lualaba fins a les cascades de Tshungu, les quals, amb altres ràpids i diferències de pendent, en trenquen el curs. Més al nord rep les aigües del Luvua, emissari del llac Mweru, i del Lukuga, emissari del Tanganyika. A l’equador el riu canvia de direcció cap a l’oest i forma un arc que travessa l’equador una altra vegada, i s’escola per terres pantanoses i baixes; s’eixampla i rep molts afluents (l’Aruwimi, Mongala, Ubangui i Sangha per la dreta, i el Lomami, Lulonga, Ruki i Kasai per l’esquerra). En travessar la serralada costanera es torna a encaixar profundament i forma les cascades de Livingstone; i finalment desguassa a l’estuari de Boma.
De la fauna cal destacar el sirènid Trichecus senegaliensis. No és navegable en tot el seu curs a causa dels salts i ràpids que ho dificulten: hi ha navegació entre Pool Malébo i Kisangani, entre Bukama i les Portes de l’Enfer, entre Kindu i Ubundu i entre Matadi i la mar. Els afluents més importants també són navegables. La xarxa de navegació, entre tots, és d’uns 8 000 km de longitud. El potencial hidroelèctric és molt important. El ferrocarril el travessa de Kinshasa a Matadi i d’Ubundu a Kisangani. Diogo Cão fou el primer que descobrí (1482-84) l’estuari del Congo. El curs del riu, però, no fou traçat fins els darrers anys del segle XIX. El 1870 Livingstone explorà les fonts del Congo, i del 1874 al 1877 Stanley navegà Congo avall fins a la desembocadura.