i Congo | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Congo

Nom que rebé també, entre el 1971 i el 1998, el riuZaire
Món
Nom que rebé també, entre el 1971 i el 1998, el riuZaire
Vista del riu Congo
© Fototeca.cat
Riu de l’Àfrica equatorial que desguassa a l’Atlàntic (4 371 km de longitud i 38 000 m 3 /s de cabal mitjà).

El seu recorregut té lloc, en la seva major part, dins del territori de la República Democràtica del Congo, llevat del tram final, on forma frontera entre aquest estat i la República del Congo i, als darrers 50 km, amb Angola. Situat a la zona intertropical, drena la cubeta a què dóna nom. La seva gran extensió fa que el règim sigui molt complex; té molta regularitat i un gran cabal, a causa de l’elevada pluviositat i de la diferent alimentació dels seus afluents, que provenen de tots dos hemisferis. És el segon riu més cabalós del món, després de l’Amazones. Hi ha uns màxims entre octubre i març al curs alt, i per l’octubre al curs baix (cabal màxim mitjà: 48 400 m 3 /s; mínim: 31 900 m 3 /s). Neix als contraforts de Kundelungu, al sud de Shaba (1 420 m), i segueix la direcció sud-nord fins a arribar aproximadament a l’equador, on rep el nom de Lualaba fins a les cascades de Tshungu, les quals, amb altres ràpids i diferències de pendent, en trenquen el curs. Més al nord rep les aigües del Luvua, emissari del llac Mweru, i del Lukuga, emissari del Tanganyika. A l’equador el riu canvia de direcció cap a l’oest i forma un arc que travessa l’equador una altra vegada, i s’escola per terres pantanoses i baixes; s’eixampla i rep molts afluents (l’Aruwimi, Mongala, Ubangui i Sangha per la dreta, i el Lomami, Lulonga, Ruki i Kasai per l’esquerra). En travessar la serralada costanera es torna a encaixar profundament i forma les cascades de Livingstone; i finalment desguassa a l’estuari de Boma. De la fauna cal destacar el sirènid Trichecus senegaliensis. No és navegable en tot el seu curs a causa dels salts i ràpids que ho dificulten: hi ha navegació entre Pool Malébo i Kisangani, entre Bukama i les Portes de l’Enfer, entre Kindu i Ubundu i entre Matadi i la mar. Els afluents més importants també són navegables. La xarxa de navegació, entre tots, és d’uns 8 000 km de longitud. El potencial hidroelèctric és molt important. El ferrocarril el travessa de Kinshasa a Matadi i d’Ubundu a Kisangani. Diogo Cão fou el primer que descobrí (1482-84) l’estuari del Congo. El curs del riu, però, no fou traçat fins els darrers anys del s. XIX. El 1870 Livingstone explorà les fonts del Congo, i del 1874 al 1877 Stanley navegà Congo avall fins a la desembocadura.

Col·laboració: 
MCH
Llegir més...