Sempre en direcció nord-sud, talla la Serralada Prelitoral per Aiguafreda, el Figueró i la Garriga, i la depressió del Vallès per Granollers. A Montmeló s’uneix a la riera de Mogent i tots dos originen el Besòs. Té 41 km de llarg i 223 km 2 de conca. No té afluents importants. Instal·lat en la gran fractura que separa els cingles de Bertí del Montseny, l’erosió ha excavat el muntanyam, i ha format també una capçalera dins la Depressió Central Catalana, d’on rep les primeres aigües, recollides al peu de Sant Cugat de Gavadons (1 045 m), als gresos i a les margues dels espadats occidentals de la Plana de Vic. La mitjana del seu cabal és de 0,56 m 3 /s. Els mesos que duu més aigua són els de març, maig i desembre. Per l’agost resta gairebé sec; pel febrer té un altre mínim de cabal, menys acusat. Cal esmentar-ne les crescudes del 9 d’abril de 1643, del 23 de setembre de 1874 ( aiguat de Santa Tecla ), del 14 al 18 de gener de 1898 i del 25 de febrer de 1944. L’aprofitament hidràulic és actualment nul, a banda d’uns pocs conreus. La vall del Congost serveix de via de comunicació (ferrocarril i autovia de Barcelona a Vic i a la Cerdanya) i ha permès la surgència de les aigües termominerals de la Garriga.
el Congost al seu pas per Granollers
© Fototeca.cat