i Congrés de Cultura Catalana | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Congrés de Cultura Catalana

Cinematografia    Lingüística i llengües
història hist
Conjunt de seccions, treballs i actes culturals diversos en defensa i per a la promoció de la cultura catalana.

Evolució

Nasqué d’una iniciativa aprovada, pel gener del 1975, per la junta de govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona. La convocatòria rebé immediatament l’adhesió de diverses entitats i personalitats, de resultes de les quals fou constituït un secretariat provisional, fins que a l’octubre d’aquell mateix any fou creada la comissió permanent integrada per un total de vuitanta-cinc entitats de tots els Països Catalans. Jordi Rubió i Balaguer fou nomenat president d’honor del Congrés, amb quatre vicepresidents d’honor: Joan Miró per Catalunya, Joan Fuster pel País Valencià, Francesc de B. Moll per les Illes Balears, Pere Ponsich per la Catalunya del Nord i Joan Martí i Alanis per Andorra. Prèviament a la presentació oficial a Barcelona (8 de desembre), el Congrés fou presentat a València el 6 d’abril de 1976, a Perpinyà el 12 de juny, a Palma el 27 del mateix mes i a Andorra la Vella el 10 de novembre. A banda, s’hi feren presentacions exteriors a Madrid (1 de desembre) i a París (3 de desembre), aquesta sota la presidència de Josep Tarradellas.

El Congrés, concebut des d’una visió de conjunt de país, es dividia en 24 àmbits (antropologia i folklore, arquitectura i disseny, sanitat, teatre, música, arts plàstiques, llengua, ordenació del territori, fet religiós, turisme, cinema, indústria, estructura educativa, esport i lleure, història, agricultura, navegació i pesca, institucions, recerca, economia, producció literària, mitjans de comunicació, estructura social, dret i projecció exterior) i les resolucions respectives, editades en tres volums, constituïren un balanç de l’estat cultural dels Països Catalans del 1936 fins a la celebració del Congrés, amb l’aportació dels projectes de futur a curt i mitjà termini. Pel novembre del 1976 els coordinadors dels àmbits dels Països Catalans, aplegats a Barcelona, redactaren la ponència de continguts culturals del Congrés, la qual constituí una proposta de marc institucional dels conceptes de cultura, de catalanitat i de poble als ciutadans dels Països Catalans. Paral·lelament, des del Congrés s’organitzaren cinc campanyes de mobilització popular: salvaguarda del patrimoni natural, identificació del territori, ús oficial del català, revitalització dels valors populars i del folklore, i institucions autonòmiques. El Congrés rebé l’adhesió d’unes quinze mil persones i de més de mil cinc-centes entitats i s’hi inscrigueren 12.400 congressistes. El 15 d’abril de 1977 foren iniciats a Perpinyà els actes de cloenda dels àmbits, que culminaren el 20 de novembre a Manresa. El 8 de desembre de 1977 tingué lloc al Palau de Congressos de Barcelona l’acte solemne de la clausura.

El 1979, amb posterioritat al Congrés, i gràcies a l’aportació del geògraf Pau Vila, fou constituïda la Fundació Congrés de Cultura Catalana, amb seu a Barcelona, al Col·legi d’Advocats, amb l’objecte de dur a terme moltes de les iniciatives proposades en les conclusions congressuals dels diferents àmbits. Té com a patrons nats, a banda del Col·legi, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear. Entre altres activitats, atorga els premis Miquel Casals Colldecarrera, d’investigació del dret privat dels Països Catalans, el Premi Internacional Ramon Llull, de difusió de la realitat dels Països Catalans (conjuntament amb l’Institut d'Estudis Catalans i l’Institut Ramon Llull) i el premi Ferran Soldevila a estudis històrics i biogràfics.

Àmbit de cinema

El nombre de participants que col·laboraren en l’àmbit del cinema superà la cinquantena. Pertanyien als diversos sectors de l’activitat cinematogràfica i abraçaven pràcticament tot el ventall ideològic democràtic existent els darrers anys del franquisme als Països Catalans –tot i que s’hi reflectí majoritàriament l’existent a Catalunya–, fet que representà la primera plataforma àmplia de professionals i especialistes. Els membres que els representaren com a delegats a la Secció General del Secretariat Cultural foren Josep Maria López i Llaví, com a responsable i coordinador de l’àmbit, i Joan Riba i Cañardo pel Principat; Josep Lluís Seguí i Rico, pel País Valencià, i Vicent Matas i Miralles, per les Illes.

L’apartat de resolucions inclou els capítols següents: Notes per a la història del cinema als Països Catalans; El cinema català avui; Definició de cinema català. Com que no s’arribà a un acord unitari, es proposaren dues definicions: la primera, majoritària, considerava que calia utilitzar la llengua catalana per a la seva expressió, i la segona, contemplava tot el cinema produït als Països Catalans, fos quina fos la seva llengua d’expressió. El capítol Alternatives de futur tenia com a eixos la creació de departaments de cinematografia als governs autonòmics i la constitució d’ens autònoms de cinema a cadascun dels Països Catalans. Els primers havien de definir les seves polítiques cinematogràfiques, tot garantint l’ordenació i regulació de la indústria; la creació d’un centre d’estudis cinematogràfics, un de producció pública i un de promoció del film en català; etc. Quant als ens autònoms, la seva funció general havia de ser la planificació de les activitats de la indústria cinematogràfica als Països Catalans; la implantació, el seguiment i l’agilització del control de taquilla; el control de la reinversió de les subvencions i els ajuts; la creació d’una Escola de Cinema; l’articulació de les relacions cinema-televisió, etc.

Entre les altres consideracions i els criteris aprovats hi havia la derogació total de la legislació i de les mesures repressives existents en aquell moment: la descentralització econòmica i administrativa; la supressió de la Censura i l’abolició de l’ordre de 23 d’abril de 1941, que prohibïa l’exhibició pública de films parlats en qualsevol altre idioma que no fos l’espanyol. A més, s’incidia en la necessitat de potenciar el cinema infantil i juvenil, d’incloure el cinema a tots els nivells de l’ensenyament i d’instaurar l’ensenyament del cinema als estudis professionals i universitaris, entre altres aspectes.

Bibliografia

ABRIL, A.: Per una definició de cinema català, "Pel·lícula", núm. 0, 1979, p. 11-12.

"Àmbit de Cinema", Congrés de Cultura Catalana. CCC, Barcelona 1978, vol. 2, "Resolucions", p. 253-307.

"Butlletí Fundació Congrés de Cultura Catalana", Barcelona 1980-96 (17 núm.).

Congrés de Cultura Catalana. CCC, Barcelona 1978 (4 vol.).

Congrés de Cultura Catalana: l’última instància unitària, "Barcelona, metròpolis mediterrània", núm. 38, 1997, p. 67-77.

FUSTER, J.: El Congrés de Cultura Catalana. Què és i què ha estat? Laia, Barcelona 1978.

Manifest de la Cultura Catalana. Països Catalans 1977. CCC, Barcelona 1977. [Actes de cloenda. ]

Col·laboració: 
OPa / JMLL
Data de revisió: 
2017-05-19
Llegir més...