Fill d’un enginyer assassinat pels nacionalistes del Guomindang que intentava unir-se als comunistes, fou educat pels seus avis. Després de graduar-se a l’escola normal exercí de mestre. Del 1954 data el seu primer recull de contes, Un matí assolellat, al qual seguí, un any després, la novel·la El matí es trenca sobre el riu del sud, obres amb les quals obtingué reconeixement. Després de publicar un article que qüestionava alguns aspectes del realisme socialista fou acusat de dretà (1957) i visqué els vint anys següents en diversos camps de reeducació (laogai). Un cop alliberat, el 1978 publicà a Pequín la novel·la sobre aquesta institució La magnòlia tacada de sang (1979), obra que inaugurà tot un gènere sobre el règim penitenciari xinès, i que marcà gran part de la seva producció posterior (La neu cau en silenci sobre el Riu Groc, El fugitiu), amb algunes excepcions com ara les novel·les Els prats del país del Nord (1984), obra amb una certa crítica sobre l’entusiasme revolucionari i que rebé una gran acollida, i Neu nua (1994), centrada en els records d’infantesa. Fou també editor en cap d’una important editorial, càrrec del qual fou apartat després dels fets de Tiananmen (1989).