i Conill | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Conill

Despoblat i antiga quadra de Tàrrega (Urgell), al NW del poble de la Figuerosa, en un turó (350 m) al peu del torrent de Sant Gil.

El poble, deshabitat des del 1980, el configuren cinc cases (Cal Pont, Cal Palau, Cal Frare, Cal Cinca i Cal Vilafranca) les quals junt amb l’església i altres dependències donen forma a una petita plaça, presidida per una antiga creu de terme. Les esmentades cases pairals són construccions de la segona meitat del segle XVIII i l’església és del 1702.

Històricament, l’indret fou conquerit per Ermengol IV d’Urgell, el qual hagué d’encomanar-ne la repoblació a algun dels seus cavallers. Un document del 1151 diu que l’església de Conill pertanyia a la canònica de Solsona. L’any 1754, Maria Helena de Lanuza, emmaridada amb Gener (VIII), marquès de Dosaigües, s’intitulava senyora de Puigconill i de Llenguaeixuta. Si identifiquem aquests noms amb el poble de Conill n'haurien estat senyors: Francesc Joan Lanuza (mort el 1754), Maria Helena de Lanuza, Gener (IX) Francesc (mort el 1820) i Gener (IX) Maria (mort el 1853).

Llegir més...