Estudià la flora del massís del Canigó i en general del Conflent i també del Vallespir, el Rosselló i el Capcir. Col·laborà amb Henri Gaussen a la Carte des productions végétales des Pyrénées, i fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals. Al costat d’obres científiques, com Florula de Sorède et Lavaill (Pyrénées Orientales) (1904), Observations sur la flore des Pyrénées Orientales (1932) o Les zones de vegetació al Canigó (1926), és autor de dos reculls de noms populars de plantes catalanes.