Jugador molt destacat de la dècada dels setanta, s’imposà en els torneigs de Forest Hills (1974 i 1976), de Flushing Meadows (1978) i de Wimbledon (1974 i 1982); fou dues vegades (1975 i 1977) finalista en el torneig nord-americà i tres (1975, 1977 i 1978) en el de la Gran Bretanya. El 1973 assolí el títol dels EUA de pista coberta, victòria que repetí el 1976, 1978, 1979 i 1980. Entre d’altres victòries, cal esmentar el Masters (1978), la Challenge Cup (1976) i el títol del WCT (1977).