És cèlebre per l’església monàstica de Santa Fe (1035-60) i lloc de pelegrinatge en el camí de Sant Jaume. La façana, amb dues torres, destaca pel seu timpà, anomenat del Judici Final (1140), una de les mostres més belles de l’escultura romànica occitana. Resta una galeria del claustre (segle XI) amb un petit museu lapidari. La sala del tresor conserva obres d’orfebreria dels segles IX (reliquiaris de Santa Fe i de Cepí d’Aquitània) al XV.