i Robert Conquest | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Robert Conquest

Robert Conquest
© Stanford University
història hist, poètica poètica i literatura lit
Historiador, poeta i novel·lista anglo-nord-americà.
Great Malvern, Worcestershire, 15 de juliol de 1917 — Stanford, Califòrnia, 3 d'agost de 2015

Tingué la doble nacionalitat des del seu naixement. Format al Winchester College, posteriorment estudià a la Universitat de Grenoble i viatjà a Bulgària. De retorn a Anglaterra, cursà estudis de política, economia i filosofia a Oxford, on també s'afilià al Partit Comunista (1937), que abandonà dos anys després. Durant la Segona Guerra Mundial fou agent dels serveis d'intel·ligència britànics a Bulgària, on romangué després del conflicte com a agregat de premsa de l'ambaixada a Sofia. Inicià la seva producció literària en el camp de la poesia. Influït per W. H. Auden i Robert Graves, el seu primer recull, Poems (1955), s’inclogué dins el que s’ha anomenat The Movement, caracteritzat per l'estil planer i directe. Altres reculls són Between Mars and Venus (1962), Arias From a Love Opera” (1969), Forays (1979) i We and They (1980). Col·laborà estretament amb Kingsley Amis en l'edició d'antologies poètiques i de ciència-ficció, i amb ell fou coautor de la novel·la The Egyptologists (1965).

Destacà especialment, però, com a historiador, amb una sèrie de llibres en els quals denuncià la URSS i els règims comunistes en conjunt com a sistemes totalitaris, tesi que documentà sobretot a partir del període estalinista. Cal esmentar  especialment The Great Terror: Stalin’s Purge of the Thirties (1968), The Nation Killers: The Soviet Deportation of Nationalities (1970), Kolyma: The Arctic Death Camps (1978), The Harvest of Sorrow. Soviet Collectivization and the Terror-Famine (1986) i Stalin: Breaker of Nations (1991), a més de Russia After Khrushchev (1965), Industrial Workers in the USSR (1967), Reflections on a Ravaged Century (1999) i The Dragons of Expectation: Reality and Delusion in the Course of History (2005).

En 1977-2007 fou senior research fellow de la Institució Hoover (Universitat de Stanford). Entre altres guardons, rebé el Jefferson Lectureship (1993) i la Medalla Presidencial de la Llibertat (2005), del govern i la presidència dels Estats Units, respectivament;  l'Orde Iaroslav Mudri d'Ucraïna (2005), la Creu Terra Mariana d'Estònia (2008), la Creu de Comanador de l'Orde del Mèrit de Polònia (2009)  i el premi Dan David de la Universitat de Tel-Aviv (2012).

Data de revisió: 
2015-08-26
Llegir més...