Institucionalitzat per decret de 31 de juliol de 1939 i anomenat inicialment Consejo Nacional de FET y de las JONS, el seu nom i les seves funcions definitives li foren donades per la llei de Principios del Movimiento Nacional (1958), el foment i la preservació dels quals era la seva missió: podia fer suggeriments al govern, àdhuc en forma de proposicions de llei, i exercir el recurs de contrafur. Els consejos locales del Movimiento elegien un consejero nacional per província, i el cap de l’estat en designava 40 dels altres 58 consellers: llur president era el president del govern, com a cap de la Falange.