Fou creat per llei del Parlament de Catalunya al febrer de 1981. Els seus dictàmens eren requisit previ a interposar recurs d’anticonstitucionalitat tant per part del Parlament com del govern de Catalunya. També dictaminava sobre l’adequació a l’Estatut català dels projectes i proposicions de llei sotmesos al Parlament i sobre allò que li era requerit, així com l’adequació d’una eventual reforma estatutària a la Constitució del 1978. Era format per set membres elegits entre juristes de reconeguda competència, cinc dels quals eren designats pel Parlament i dos altres pel govern català. D’entre ells era elegit un president. Constituït el Consell pel maig de 1981, n'ocupà aquest càrrec Francisco Fernández de Villavicencio Arévalo. Successivament la presidència passà a Robert Vergés i Cadanet (1996-2000), Agustí Maria Bassols i Parés (2000-2004), Joaquim Tornos i Mas (2004-2006) i, el 2006, a Pere Jover i Presa. Arran de l’aprovació i l’entrada en vigor de l'Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, al febrer de 2009 fou creat per llei del Parlament de Catalunya el Consell de Garanties Estatutàries, organisme que ampliava les atribucions del Consell Consultiu de la Generalitat i al qual substituïa.