i Consell d’Assistència Econòmica Mútua | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Consell d’Assistència Econòmica Mútua

Sigla amb què és conegut elCOMECON
Sigla amb què és conegut elCOMECON
economia econ
Organisme, més conegut pel nom de COMECON, format a Moscou el gener de 1949 per Bulgària, Hongria, Polònia, Romania, Txecoslovàquia i l’URSS.

Albània s’hi adherí poc temps després, i la RD Alemanya a la fi del 1950. Mongòlia hi fou admesa com a membre el 1962, i Cuba i Vietnam ho foren el 1972. Iugoslàvia posseí l’estatut de membre associat des del 1964. Albània es retirà de l’organització l’any 1961. La finalitat del COMECON era d’intercanviar experiències econòmiques, fornir ajuda tècnica i proporcionar assistència mútua (matèries primeres, aliments, maquinària, etc.) entre els seus membres. En una primera etapa (fins el 1955), l’èmfasi se centrà en un increment dels intercanvis comercials; després, els acords anuals foren substituïts per tractats comercials a llarg termini, de tipus bilateral. Hom intentà de superar el bilateralisme el 1949 amb acords entre l’URSS, Polònia, Txecoslovàquia i, a més, Finlàndia (que no n'és membre), i el 1954, amb acords de tipus trilateral en els quals participaren la RDA, l’URSS, Txecoslovàquia, Hongria, Romania i Bulgària. L’únic estat que realment tenia acords de tipus multilateral era la RDA. En el període 1956-60, l’activitat de l’organisme s’estengué i adquirí més eficàcia; el 1957 fou establert un sistema de clearing multilateral i fou creada a Moscou una cambra de compensació; sorgiren una sèrie de comissions especialitzades i un comitè executiu, hom finançà projectes en comú i l’especialització entre productes d’un mateix sector adquirí una importància creixent. A partir del 1960 començaren les discussions entre Romania i la resta del COMECON sobre el problema de l’especialització per estats i l’establiment d’un òrgan de planificació comuna a tots. El 1963 hom tornà a intentar d’instituir un sistema multilateral en el qual les compensacions serien fetes a través del Banc Internacional de Cooperació Econòmica : fou establerta una unitat monetària comuna, anomenada ruble transferible , i el saldo favorable d’un estat amb un altre podia ésser utilitzat per a comprar a un tercer estat de l’organització. Això no obstant, el bilateralisme continua essent-ne la regla, malgrat que, de fet, hi ha hagut una divisió del treball a través dels acords d’especialització i malgrat que de mica en mica el multilateralisme hi va tenint més importància. El paper de l’URSS fou decisiu, no solament pel seu pes polític, sinó també per la seva participació en el comerç del COMECON (40% el 1983). Les relacions amb els països capitalistes foren irregulars, afectades per les necessitats de compra de productes de tecnologia avançada (l’URSS era principalment proveïdora de primeres matèries) i per la difícil situació financera d’alguns dels seus membres associats. L’any 1991, arran de la desfeta del bloc comunista com a tal, el COMECON s’autodissolgué.

Col·laboració: 
JMo / FCa
Llegir més...